Els integrants del CRAR tenim molt interioritzada la importància de la qualitat de vida en petits animals i en aquest post t’expliquem com evaluar-la.

El nostre gos/gat forma part de la família. Per tant, el dolor de perdre’l s’acosta al dolor de perdre un familiar proper i el moment de prendre la decisió d’eutanasiar-lo és molt dur… És imprescindible que nosaltres, com a veterinaris, tinguem clar com evaluar la qualitat de vida en petits animals per poder aportar dades “objectives” que els ajudin en aquests moments tant difícils.

Com acompanyar-los en aquest procés?

Cada cas és diferent però que els propietaris puguin parlar amb algú menys implicat emocionalment però que coneix el seu company pelut (veterinari, ATV, etc.) sempre ajuda.

El vostre equip ha d’estar ben preparat sobre com aconsellar-los quan arriba aquesta situació. A banda d’acompanyar-los en la vessant més emotiva, també haureu de plantejar on serà el lloc de descans i si seran enterrats o incinerats.

Hi ha pautes pràctiques que podeu compartir amb ells per passar un moment de dol o pèrdua:

  • Ajudar-los a que s’expressin: parlar és una bona manera de calmar les emocions doloroses i iniciar el procés de curació.
  • Recomanar-los que segueixin amb les seves rutines diàries.
  • Animar-los a que acudeixin a un especialista si comencen a tenir problemes a l’hora de menjar, dormir, etc.
qualitat de vida en petits animals

Eines per determinar el nivell de benestar dels nostres pacients

Evaluar la qualitat de vida en petits animals no és senzill pels veterinaris i menys encara per als propietaris. A més, tampoc existeix una manera senzilla i correcta de fer-ho. A continuació es mostren diverses eines per ajudar-vos i per poder ajudar als vostres clients.

El Dr. Gardner i el Dr. McVety han creat 2 escales de qualitat de vida i un calendari, cadascuna amb una forma diferent d’avaluar la qualitat de vida i abordar els problemes de la família. Les escales (que pots descarregar en format PDF en aquest enllaç) són:

  • Escala de qualitat de vida de les mascotes del Dr. Gardner.
  • Escala de qualitat de vida de les mascotes del Dr. McVety.
  • Calendari de qualitat de vida de les mascotes.

A més, en aquest enllaç trobaràs una eina interactiva sobre l’evaluació de la qualitat de vida: www.PetHospiceJournal.com.

Llista de factors a evaluar per determinar la qualitat de vida en petits animals

A continuació es mostra una llista d’alguns dels factors més comuns que es tenen en compte a l’hora de determinar i avaluar la qualitat de vida de la seva mascota i quins rols tenen en la difícil decisió de l’eutanàsia.

D’altra banda, Animal’s Health publica l’escala de qualitat de vida en petits animals que recomana la veterinària experta en oncologia Alicia Villalobos. A més dels factors que detallem a continuació, Villalobos afegeix la higiene com un altre factor important a tenir en compte a l’hora d’evaluar la seva qualitat de vida.

Després de sumar la puntuació recollida en totes les categories, si el resultat és:

  • Superior o igual a 35: el propietari pot ajudar a millorar la qualitat de vida de l’animal mitjançant les cures recomanades pel veterinari.
  • Inferior a 35: Villalobos considera que la millor opció és plantejar l’eutanàsia per evitar patiment a l’animal.

1. Dolor

A vegades, sobretot els propietaris de gats, venen amb la creença que “amaguen el dolor” però hi ha signes que permeten detectar-lo.

Alguns dels més comuns en gossos i gats són: panteig excessiu, amagar-se, no buscar interacció amb la família, grunyir, renegar, immobilitat, no menjar o tremolar quan se l’acaricia.

2. Apetit

Les mascotes poden sobreviure fisiològicament durant diversos dies sense menjar ni aigua, tot i que la falta de gana o de set pot ser un signe de poca qualitat de vida en petits animals. En molts casos, la gana pot ser una bona indicació de la funció interna (o disfunció) dels animals.

3. Incontinència

Un altre dels factors a tenir en compte, sobretot per les conseqüències que té tant pel propietari com per la mascota.

Per l’animal, aquesta afectació comporta greus riscs, com pot ser l’aparició d’infeccions d’orina.

Els propietaris, quan els animals ja no poden orinar per ells mateixos, els han d’ajudar buidant-los de forma manual (un mínim de 3 cops al dia) per evitar tant les infeccions d’orina com altres complicacions.

4. Mobilitat

Els problemes d’artritis i mobilitat són habituals a mesura que els animals envelleixen. Aquí és on des del CRAR podem ajudar a mantenir una bona qualitat de vida durant més temps gràcies a les tècniques de fisioteràpia i rehabilitació que apliquem als nostres pacients.

S’ha demostrat que els massatges són molt beneficiosos ja que ajuden a millorar la musculatura quan, per falta d’un membre, es contractura degut a que l’esforç extra per compensar afecta a la circulació sanguínia. Com a conseqüència d’aquesta afectació, els músculs, articulacions, tendons i lligaments no reben la nutrició ni l’oxigen que necessiten, s’acumula àcid làctic i acaben experimentant dolor.

Tant els massatges com els estiraments diaris són una manera eficaç de prevenir els problemes relacionats amb aquest sobreesforç així com de millorar la qualitat de vida de l’animal.

D’altra banda, actualment existeix un gran nombre d’ajudes terapèutiques (cadires de rodes, fèrules fetes amb impressores 3D, arnesos integrals, etc.) que milloren de una forma molt marcada la qualitat de vida dels animals que tenen afectada la seva mobilitat.

A més, aquests objectes ortopèdics són cada cop més personalitzables i des del CRAR també oferim servei d’assessoria a l’hora d’escollir el més adequat en cada cas per fer que l’animal tingui una vida pràcticament normal.

És el cas de les cadires de rodes, com la de la foto inferior, que ajuden als pacients amputats o amb alguna alteració a nivell vertebral a recuperar la mobilitat gràcies a que els mantenen de peu. El seu ús, combinat amb exercicis de propiocepció i correcció de la marxa, accelera la recuperació en cas de lesió o cirurgia i també la seva qualitat de vida.

qualitat de vida en petits animals

5. “Felicitat”

Si el propietari ha estat un bon observador del comportament i l’actitud de la seva mascota durant tota la vida, serà qui millor podrà determinar quan ja no semblen “feliços”.

Si t’interessa referir-nos un cas, fes clic aquí.