Luxació vertebral en gossos: causes, diagnòstic i tractament.

Cas realitzat per Marina Gonzalo Morata, veterinària rehabilitadora de CRAR

Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona et presentarem un cas de luxació vertebral en un gos.

En aquest article, explorarem les causes i el diagnòstic de la luxació vertebral en gossos, així com us presentarem un cas clínic on veureu els exercicis de rehabilitació que fem servir en aquest tipus de pacients.

Causes de luxació vertebral en gossos i gats

Les fractures i luxacions vertebrals suposen la major causa de disfunció o alteració neurològica en petits animals.

La lesió del teixit neuronal es deu a un dany mecànic primari del parènquima i de la vascularització associada (contusió, compressió, laceració, hemorràgia i isquèmia) i a un dany secundari caracteritzat per alteracions bioquímiques (fallada cel·lular, alteracions de la permeabilitat de les membranes, producció de radicals lliures, citotoxicitat, dany oxidatiu i inflamació) que resulta en necrosi cel·lular.

Les causes d’aquestes fractures i luxacions en gossos i gats són variables: atropellaments, caigudes, mossegades i lesions per projectils, que habitualment desencadenen sobre les vèrtebres diferents forces: compressió, torsió, tracció i/o flexió/extensió.

Diferències entre gossos i gats

En un estudi comparatiu realitzat en 2009 per Bali MS s’apreciaven diferències significatives en la causa d’aquestes lesions entre gossos i gats:

• La primera causa en gossos són els atropellaments (53%), mentre que en gats són les caigudes (41%). El que determina, també, una diferència en el tipus de lesions sofertes, sent les luxacions més freqüents en gossos (20%) que en gats (6%), i les fractures associades a luxacions més habituals en gats (65%) que en gossos (37%).
• També hi ha diferències quant a l’edat dels pacients, havent-hi una freqüència major de lesions espinals entre animals joves en els gats (45%) que en els gossos (21%).
• A més, el percentatge de lesions concurrents o simultànies també és superior en gats (83%) que en gossos (66%), i fins i tot en gossos petits (76%) que en grans (58%).
• Quant a la gravetat de la lesió neurològica associada al traumatisme, sembla ser que les lesions més greus es donaven en l’espècie felina.

Diagnòstic i tractament de luxació vertebral en gossos

Els factors que determinen el tipus de tractament (conservador o quirúrgic) a seguir son:

• Inestabilitat vertebral.
• Compressió medul·lar.

Per tant, haurem de fer proves complementàries per determinar aquests factors.

Les proves d’imatge poden evidenciar fàcilment l’existència de compressió medul·lar, però la inestabilitat necessita d’una valoració més complexa i, a vegades, subjectiva. En medicina humana s’utilitza amb èxit la teoria dels tres compartiments per a valorar l’existència o no d’inestabilitat vertebral.

Teoria dels tres compartiments per valorar inestabilitat vertebral

La teoria dels tres compartiments consisteix a dividir la vèrtebra en tres compartiments:

1. Dorsal: constituït per la làmina, processos espinosos i els seus lligaments associats.
2. Mitjà: compost pel lligament  longitudinal dorsal, porció dorsal de l’anell  i còrtex dorsal del cos  vertebral.
3. Ventral: constituït pel lligament longitudinal ventral, la porció ventral de l’anell i el còrtex ventral del cos vertebral.

La inestabilitat es produiria quan dos o més d’aquests compartiments estiguessin afectats.

Proves d’imatge per diagnosticar la luxació vertebral en gossos

En quant a les proves d’imatge:

• Les radiografies tenen una sensibilitat al voltant de 75% en la detecció de fractures vertebrals/luxacions (FVL).
• La tomografia computeritzada proporciona un detall ossi excel·lent i pot identificar FVL no visibles en les radiografies.
• La ressonància magnètica (MR) proporciona informació detallada sobre l’estat de la medul·la espinal.

S’ha de tenir en compte que la mielografia ha d’evitar-se en el cas d’animals amb VFL ja que pot causar atacs epilèptics i deterioració de la funció neurològica.

Tractament de luxació vertebral en gossos

Una vegada ja sabem els detalls diagnòstics, cal decidir el tractament més adequat.

En FVL estables podria realitzar-se un tractament conservador basat en repòs estricte de 6 a 8 setmanes. No obstant això, quan existeix inestabilitat o hi ha compressió medul·lar (extrusió discal o hemorràgia) el tractament quirúrgic serà l’indicat.

Teràpia de rehabilitació de luxació vertebral en gossos

Per a explicar-vos la teràpia de rehabilitació en aquesta mena de lesions utilitzarem un cas clínic, el de Coco, un gos d’un any d’edat que, a conseqüència d’una caiguda des d’una alçada de 5 metros, va patir una luxació entre T9-T11.

Coco va ser operat en IVC Evidensia – Hospital del Mar i en el moment de l’alta quirúrgica presentava paraparèsia ambulatòria, amb dificultat per a aixecar-se i asseure’s. Els companys del departament de traumatologia de IVC Evidensia – Hospital del Mar i Hospital Veterinari Molins van referir el cas a CRAR per a realitzar teràpia de rehabilitació i així ajudar a Coco en la seva recuperació.

Primera valoració i objectius del cas de Coco

Pla de rehabilitació de Coco

Una vegada realitzada la valoració funcional i marcats els nostres objectius, només ens quedava estructurar el nostre pla de rehabilitació personalitzat, que en el cas de Coco es va basar a realitzar entre 1 i 2 sessions setmanals de:

• Radiofreqüència Indiba i làser: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
• Teràpia manual: La teràpia manual ens serveix tant per detectar qualsevol alteració com per obtenir informació i tractar moltes patologies. A CRAR ensenyem exercicis concrets de massatge als cuidadors perquè puguin fer-los a casa a les rutines de rehabilitació. La implicació de les famílies és imprescindible per aconseguir una bona evolució dels pacients.
• Cinesioteràpia activa assistida: tractament mitjançant moviments actius, que involucra el pacient en la tasca (voluntària) de realitzar una contracció muscular i/o moviment corporal. Aquest tipus de terapies millora l’arc de mobilitat actiu i passiu, la massa/força/resistència muscular, la propiocepció, l’equilibri, la coordinació, la resistència cardiovascular; a més, ajuda a reeducar la marxa i afavoreix la pèrdua de pes.
• Cinta terrestre.
• Circuit propioceptiu: Els exercicis propioceptius són una part important de la teràpia de rehabilitació del sistema nerviós. Aquests exercicis ajuden a mantenir l’equilibri i la coordinació, i són essencials per al bon funcionament físic dels pacients.
• Camps magnètics pulsàtils: es generen mitjançant l’aplicació de polsos elèctrics a una bobina de filferro i s’utilitzen en rehabilitació per a tractar una varietat d’afeccions musculoesquelètiques i neurològiques. Els CMP estimulen la regeneració del teixit ossi, redueixen la inflamació i el dolor, milloren la circulació sanguínia i el flux limfàtic, i estimulen la producció de col·lagen.

Evolució de Coco

L’evolució de Coco ha estat molt bona, com podràs veure en el vídeo, hem aconseguit complir els objectius de control del dolor i la restauració de les funcions neurològiques.

Actualment, encara estem treballant en la reeducació de la marxa i el control neuromotor inhibitori-excitatori. A més de treballar en els punts de tensió compensatoris que pateix en tríceps i trapezis toràcics.

Estem molt contentes amb el treball realitzat per Coco, que ja pot fer les seves sessions de fisioteràpia sense morrió, cosa que era impensable al principi.

Referències

• LAS FRACTURAS Y LUXACIONES VERTEBRALES EN GATOS Y OTROS PEQUEÑOS ANIMALES. Tomás Fernández González DVM PhD. Congreso SEVC Granada 2016
• ENFERMEDADES AGUDAS DE LA MÉDULA ESPINAL-CUANDO LA SOLUCIÓN NO ES NEUROCIRUGÍA. Elsa Beltrán. Congreso SEVC Madrid 2018
• Comparative study of vertebral fractures and luxations in dogs and cats. Bali MS, Lang J, Jaggy A, Spreng D, Doherr MG, Forterre F. Vet Comp Orthop Traumatol 2009