L’acupuntura (dins de la qual s’inclou l’electroacupuntura) és una tècnica de la Medicina Tradicional Xinesa, basada en la inserció de fines agulles en localitzacions específiques del cos denominades acupunts. Etimològicament, la paraula acupuntura prové dels termes Acus (agulla) i Punctura (punció).

Els acupunts es relacionen amb:

  • Terminacions nervioses lliures i microcapil·lars.
  • Alta densitat de col·làgen.
  • Una conductivitat elèctrica molt major que les zones adjacents de la pell.

A més, formen una espècie de matriu o xarxa corporal definida com canals o meridians que van ser estudiats pels antics mestres xinesos des de fa més de 3.000 anys (existeixen referències escrites des de l’any 800 AC).

Neurofisiologia de l’electroacupuntura

En el fenomen acupuntural no intervé un mecanisme únic, sinó que s’activen diversos mecanismes i sistemes a la vegada (Sumano i Buendía, 1990; Pomeranz i Stux, 2000). Actualment, són diverses les teories postulades sobre el mecanisme d’actuació de l’acupuntura.

Control del dolor

El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada a un dany tissular real o potencial. Les seves funcions principals són:

  • Senyal de parada.
  • Advertència d’una amenaça.
  • Bases de l’aprenentatge.
  • Força a una persona (o animal) a descansar.

La nocicepció és el procés mitjançant el qual la informació sobre el dany tissular arriba al sistema nerviós central (SNC): transducció, transmissió, percepció i modulació. Els receptors nociceptors són terminacions nervioses lliures que reaccionen a la mecànica, tèrmica, química i/o estímuls elèctrics associats amb el dany tissular.

La percepció del dolor implica 4 fases:

  1. L’“insult” des d’un estímul nociu.
  2. La transducció de l’estímul dolorós a través de senyals elèctriques.
  3. La transmissió de l’estímul dolorós cap a la mèdul·la espinal.
  4. La percepció del dolor per part dels centres cerebrals superiors i el còrtex somatosensorial.

L’analgèsia induïda mitjançant l’elecroacupuntura pot estar relacionada amb una o més d’aquestes 4 fases.

La teoria de la comporta, avançada per Melzack i Wall el 1965, es va centrar en les vies descendents des del SNC fins a la mèdul·la espinal, que inhibeixen les senyals del dolor. Actualment es considera que les senyals que s’originen en el cervell poden inhibir i facilitar la transmissió de la senyal del dolor. Els neurotransmissors involucrats en aquestas vies inclouen els opiacis endògens (encefalines, dinorfines, beta-endorfines), la serotonina i la norepinefrina.

Teoria del reflex víscero-sensitiu

L’excitació generada a la perifèria produeix una reacció del sistema nerviós autònom (SNA) que tendeix a normalitzar els òrgans corresponents. Així, es creu que l’acupuntura pot contribuir a la restitució de l’equilibri de l’organisme perquè normalitza els processos d’excitació i inhibició en el còrtex cerebral, via SNA.

No obtant això, la situació es complica encara més ja que s’ha observat que també participaven factors humorals en el procés acupuntural.

Teoria de la transmissió d’estímuls humorals

Els mediadors alliberats per l’acció de l’acupuntura porten un missatge al SNC, via humoral; SNA i sistema nerviós somàtic (SNS), la qual cosa provoca un reflex autonòmic.

Aquests mediadors químics provoquen un augment dels nivells d’AMP cíclic a nivell local i això causa una disminució de la resposta immunològica en l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (Sumano i Buendía, 1990).

Endorfines

L’analgèsia de l’acupuntura també està mediada per l’alliberament d’opiacis endògens com β-endorfines (l’alliberament de la qual es produeix a través de la divisió de la seva mol·lècula precursora, la proopiomelanocortina), encefalines i dinorfines que:

  • Intervenen en la inhibició del dolor descendent.
  • Atravessen la barrera hematoencefàlica de la glàndula pituïtària i flueixen fins l’hipotàlam i el LCR per unir-se als receptors opiacis.
  • Suprimeixen l’alliberament de la substància P a la mèdul·la espinal que, al seu torn, es relaciona amb el tancament de la porta al sistema de transmissió de dolor de la mèdul·la espinal.

Serotonina

Existeix un augment de la serotonina al SNC després de l’estimulació amb acupuntura. Les β-endorfines també estimulen les neurones serotoninèrgiques que, al seu torn, estimulen l’alliberament de serotonina.

L’estímul de l’acupuntura incrementa la concentració en sang de triptòfan lliure (precursor de la serotonina) (Basbaum i Fields, 1984).

Les fibres serotoninèrgiques i la norepinefrina projecten a les interneurones de la substància gelatinosa, aliberant encefalines les quals inhibeixen els impulsos de dolor i indueixen a la relaxació muscular.

Cortisol

L’estimulació dels punts d’acupuntura activa la glàndula pituïtària promovent la secreció de l’hormona adrenocorticotropa (ACTH), la qual estimula les glàndulas suprarrenals per l’alliberament de cortisol al torrent sanguini.

El cortisol sèric és una substancia antiinflamatòria de naturalesa esteroïdea que actua reduint la inflamació el dolor a la zona afectada.

Teoria neurotalàmica

Existeix un focus d’activitats anormals al cervell, paral·lel a un procés patològic de l’organisme. L’estimulació perifèrica de neurones en aquest focus pot regularitzar o normalitzar les funcions per acondicionament.

Aquest nucli està ubicat al tàlam, es coneix com homúncul (representació en miniatura del cos) i té una posició fetal. Les cadenes neuronals al llarg de l’homúncul representen als meridians, els petits grups neuronals als punts d’acupuntura.

La teoria neurotalàmica explica que el centre del cos en l’homúncul és l’acupunt Renzhong (GV-26), que se troba en el philtrum nasale. L’estimulació d’aquest punt provoca un efecte normalitzador general, per això és l’acupunt més eficaç en casos d’urgèncias (Pomeranz i Stux, 2000).

Principis bàsics de l’electroacupuntura

L’electroestimulació amb acupuntura indueix grans quantitats d’ACTH alliberada en sang perifèrica. A més, es produeix una vasodilatació visceral i segmental superficial a la via simpàtica, la qual reduirà el dolor i la inflamació en òrgans viscerals.

És un mètode molt útil per a proveïr una estimulació més potent i uns efectes més predictibles de l’acupuntura. Es pot entendre com una tècnica que millora la seva eficàcia.

A l’antiga Xina no existia; no obstant això, la manipulació de les agulles durant les sessions d’acupuntura produïa canvis similars. Actualment, l’elecroacupuntura és més fàcil de realitzar que els mètodes manipulatius antics, per la qual cosa en molts casos es considera un mètode d’elecció.

És important tenir en compte que:

  • L’administració de dexametasona redueix l’efecte analgèsic de l’acupuntura (d’un 33 a un 11 % el llindar del dolor en rates).
  • La dexametasona bloqueja l’analgèsia acupuntural, potencialment mitjançant la inhibició de l’alliberament de β-endorfines i ACTH de la pituïtària.
  • Està contraindicada en pacients molt debilitats o senils, almenys durant la primera sessió. Es pot utilitzar, curosament, una vegada que coneixem la reacció del pacient a la agulla seca.

La velocitat/freqüència de l’estimulació fa que els efectes variïn. Així:

  • Baixa velocitat: l’estimulació de 26-VG condueix a una resposta per part de les endorfines.
  • Alta freqüència: de punció 26-VG condueix a la resposta de l’epinefrina.

Quan està indicada l’electroacupuntura?

L’electroacupuntura s’utilitza en casos de:

  • Maneig del dolor: artritis, artrosis, ferides, contusions en teixits tous, dolor abdominal, còlics, dolor dental, etc.
  • Cirurgies:
    • Preoperatori: sedació, analgèsia.
    • Operatori: coadjuvant en anestèsies. L’acupuntura proveeix de relaxació muscular limitada i, per descomptat, no afecta a la consciència o memòria del pacient. Per tant, el terme correcte és la denominada analgèsia acupuntural. Amb el terme anestèsia acupuntural ens referim a qualsevol intervenció amb electroacupuntura terapèutica associada a una cirurgia.
    • Post-operatori: analgèsia.
  • Desordres neurològics, com por exemple paràlisis.
  • Atròfia muscular.
  • Medicina interna:
    • Alteracions gastrointestinals: vòmits, diarrea, estrenyiment, anorèxia, etc.
    • Malalties respiratòries com EPOC o asma.
    • Problemes de fertilitat.
    • Insuficiències renals agudes o cròniques.
    • Tumors.
Pacient durant una sessió d'electroacupuntura al CRAR.

Tens algun dubte sobre aquesta tècnica? Creus que a algun dels teus pacients li podria ser beneficiosa? Contacta amb nosaltres a través d’aquest enllaç. Des del CRAR estem aquí per ajudar-te!

[Total: 1   Average: 5/5]