Cas realitzat per Marina Gonzalo Morata, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem compartir un cas amb una patologia que veiem molt freqüentment, displàsia de maluc en animal jove.
Scott era un gos mascle creuat de Collie i Pastor Alemany de 1 any i 8 mesos d’edat, al que li van diagnosticar al Hospital Clínic Veterinari UAB una displàsia de fèmur bilateral grau D.
La família de Scott estava preocupada perquè ja no volia jugar a pilota, caminava estrany i encorbava l’esquena. Van provar tractaments amb antiinflamatoris no esteroïdeus, però va mostrar intolerància gastrointestinal.
La displàsia de maluc continua sent una patologia traumatològica molt freqüent, majoritàriament bilateral i multifactorial. Els gossos afectats tenen una predisposició racial, però el desenvolupament dels símptomes poden estar modificats per diversos factors com la dieta, exercici, gonadectomia temprana…
Algunes races predisposades son Border Collie, Labrador Retriever, Golden Retriever, Pastor Alemany, Rottweiler, San Bernardo, Mastin, Terranova, Boyero de Berna, Bulldog, Boxer.
Generalment, les alteracions no s’aprecien en el moment del naixement, i es van manifestant durant el creixement.
La principal característica de la patogènesis és la laxitud articular. Existeix un desequilibri entre el creixement dels teixits tous i els ossos, musculatura poc desenvolupada i laxitud de la càpsula articular, que desencadena una inestabilitat articular amb luxació o subluxació del cap femoral. A més, es desencadenen canvis en la forma del fémur i els components articulars, desenvolupant-se osteoartrosis.
El diagnòstic precoç, ideal entre les 12 i 24 setmanes d’edat, marcarà una diferència en el pronòstic de la qualitat de vida del nostre pacient.
Diverses tècniques quirúrgiques i tractaments mèdics estan descrits en el maneig de la displàsia de maluc, però teràpies conservadores fisioterapèutiques no han estat ben explorats.
Els companys de l’Hospital Clínic Veterinaria de la UAB i la familia de Scott van decidir portar-nos-el a CRAR per iniciar una teràpia de rehabilitació.
Primera valoració funcional
- Dinàmica: mostrava coixera evident 4/6 EPD, amb escurçament del pas d’ambdues EEPP i marcada flexo-extensió lumbar.
- Estàtica: es va observar cifosis lleu lumbosacra compensatòria, aploms tancats EEPP, atrofia muscular evident a la zona, EPI : engruiximent de la càpsula articular, EPD subluxació del fèmur amb presència de dolor.
- Perimetria: EPI 34,7cm i EPD 33,5cm
- Goniometria: EPI 140º d’extensió de maluc i 78º de flexió; EPD 143º d’extensió i 80º de flexió.
- Examen neurològic: Sense alteracions.
Objectius
- Control de dolor i inflamació.
- Reeducació postural i de la marxa.
- Millorar els aploms EEPP i ROM en abducció.
- Augmentar trofisme muscular del terç posterior.
Pla de rehabilitació
La recomanació en aquest cas va ser d’un mínim de 3 sessions de làser, camps magnètics pulsàtils i massatges combinats amb cinta subaquàtica 1 cop per setmana, fins que ja no tinguès molèsties, que llavors vam passar a 2 cops per setmana.
Les teràpies de rehabilitació veterinària que vam fer servir van ser:
- Làser / radiofreqüència: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
- Hidroteràpia: L’aigua presenta una sèrie de propietats de les que deriven els seus efectes terapèutics sobre el pacient. Produeix enfortiment de la musculatura. augment de la resistència muscular, increment de la resistència cardiovascular, millora de l’arc articular, major agilitat, reducció del dolor i sensació de benestar.
Com és habitual en els casos que tractem, vam instaurar rutines de rehabilitació a casa. És imprescindible la implicació dels tutors en aquestes rutines per aconseguir una bona evolució dels pacients.
Evolució
En el vídeo pots veure l’evolució de Scott des de l’inici del període de tractament de fisioteràpia fins l’actualitat.
- Va pujar de pes, mantenint BCS, i la massa muscular va millorar.
- En els aploms del terç posterior va desaparèixer la limitació a la flexo-extensió de maluc al pas/trot.
- Bona posició assegut i realitzava posició d’os sense dolor.
- Bona extensió de raquis en estació i amb elevació de les extremitats anteriors permetia la manipulació de l’iliopsoas bilateral i el seu estirament.
- Maluc esquerre presentava bona flexió, extensió i permetia abducció quasi per complet.
- Maluc dret presentava bona flexió però amb certa resistència a l’extensió, permetia abducció molt lleu.
Els tractaments de fisioteràpia, teràpies preventives i la rehabilitació podrien exercir un paper important al maneig de la displàsia de maluc no quirúrgica. Els objectius terapèutics són crear el millor entorn múscul-esquelètic per una funció articular lliure de dolor i alentir el procés de degeneració articular.
Cal fer més investigacions sobre la rehabilitació o la fisioteràpia dels gossos amb displàsia. Tanmateix, l’assessorament en exercicis o teràpies preventives pot ser útil per a tots els cadells. Aquells amb displàsia de maluc asimptomàtica o aquells amb símptomes lleus a moderats poden ser candidats ideals per a la implementació dels tractaments de reahibilitació.
