Cas realizat per Eva Vidal, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes en el blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, volem parlar-vos del Swimmer Syndrome o Síndrome del Nedador utilitzant com a referència un cas d’un gat que vam tractar en el centre.
Orhi era una gata de raça Siberiana i 5 setmanes d’edat referida de Turovet Centre Veterinari i Clínica Felina Barcelona que presentava incapacitat per a moure’s, només podent estar en decúbit esternal amb les 4 extremitats abduïdes.
La clínica era compatible amb el “swimmer syndrome”.
D’una camada total de 5 cadells, 2 van morir i altres dos, a més de l’Orhi, van presentar problemes de mobilitat lleus que es van resoldre ràpidament.
Què és el Swimmer Syndrome?
La síndrome del nedador és un trastorn del desenvolupament de la funció motora, encara pobrament caracteritzat, vist en gossos i menys sovint en gats.
Es caracteritzada per un retard en la capacitat de caminar i moure’s, que sol manifestar-se en nounats entre els 15 i 21 dies d’edat.
Aquests animals mostren constant abducció per hiperflexió bilateral de les articulacions coxofemorals, hiperextensió de l’articulació tibial (femororrotuliana i tibiotarsiana). Ocasionalment, també poden veure’s afectats els membres toràcics, la qual cosa produirà una incapacitat per a sostenir l’esquelet apendicular,que condueix a la compressió dorsoventral del tòrax, abdomen i pelvis. Aquests cadells mostren un comportament de ciclisme lateral i deflexió caudolateral de l’extremitat, la qual cosa comporta un moviment semblant al de nedar que és la característica que dona nom a aquesta síndrome.
La incapacitat persistent per a deambular amb eficàcia acaba desencadenant tòrax pla, lesions en la pell, regurgitació de llet, cianosi, dispnea i pneumònia per aspiració.
Simultàniament amb aquesta síndrome poden ocórrer malformacions, com a desviació dorsal toràcica, compressió dorsoventral i deformació esternal (pectus excavatum o síndrome de tòrax pla), luxació rotuliana medial i malformació de les articulacions dels ossos llargs (genu recurvatum), i buf sistòlic innocent.
La malaltia s’observa principalment en races braquicèfales, però també s’ha identificat en altres races i en el gat.
El bulldog anglès, basset hound i scotland terrier semblen estar predisposats a aquesta condició, encara que podria deure’s a una manifestació de acondroplasia amb irregularitats d’ossificació en ossos llargs.
També s’ha descrit un trastorn congènit en dachshund, la osteopetrosis, que pot donar uns símptomes semblants a la síndrome del nedador.
El diagnòstic definitiu es pot fer sobre la base de la història clínica, símptomes i examen radiogràfic.
Quins símptomes tenia Orhi?
En el nostre cas, Orhi tenia afectació de les 4 extremitats, encara que més marcada en extremitats posteriors.
A més, presentava:
- Lleu atròfia muscular de les 4 extremitats.
- Conformació toràcica aplanada.
- Hiperextensió de tarsos i carps amb hiperflexió de maluc.
- Abducció marcada en les 4 extremitats, pitjor EPI.
- Luxació de ròtula bilateral.
- Lleu atròfia muscular de les 4 extremitats.
Era capaç d’incorporar-se amb les extremitats davanteres, encara que amb aploms en lleu valc. En la marxa presentava moviment de les extremitats posteriors, amb alguns passos en els quals aconseguia col·locar-les sota el cos.
Etiologia Swimmer Syndrome
L’etiologia de la síndrome del nedador és incerta i difícil de provar. Existeixen multitud d’hipòtesi: factors hereditaris, causes ambientals, dieta desequilibrada (excés proteïna en la dieta), trastorns en el metabolisme matern, problemes del desenvolupament musculesquelètic (un lent desenvolupament de músculs o lligaments en relació amb la grandària o pes corporal és un factor important en el desenvolupament d’aquesta síndrome), obesitat i trastorns neurològics.
Tractament del Swimmer Syndrome
No s’ha establert un protocol de tractament específic, però el tractament precoç, a les 3-4 setmanes d’edat, sembla ser un factor pronòstic favorable. Durant aquest període de temps els ossos i les articulacions són flexibles i fàcils de corregir.
El tractament de la síndrome del nedador ha d’incloure:
- Modificacions dietètiques.
- Ús d’una superfície rugosa per a l’estimulació motora.
- Immobilització anatòmica de les extremitats afectades, però tenint en compte que els embenatges poden comprometre el creixement i expansió dels teixits tous subjacents en animals joves, per la qual cosa s’haurà de limitar el temps a 7 dies.
- Fisioteràpia, termo i hidroteràpia, i massatge per a enfortir músculs.
Qué vam fer en el cas d’Orhi?
En el nostre cas vam recomanar a la família realitzar embenatge en les 4 extremitats amb esparadrap de paper acompanyat o no de bena cohesiva que s’anés canviant cada 12h. A més de pautes i exercicis per a realitzar a casa diàriament per a reeducació postural i de la marxa, i augmentar el trofisme musculatura de les 4 extremitats.
Als 10 dies hi havia hagut una gran millora, ja no utilitzava embenatges i caminava sense problema. La conformació toràcica estava menys aplanada, la marxa era normal amb suport de les extremitats anteriors obert en alguns trancs. Tenia capacitat per a saltar sense dificultat. La ròtula dreta tenia laxitud moderada, però sense arribar a luxar-se, i la ròtula esquerra no tenia alteracions.
3 mesos després Orhi presentava una marxa completament normal al pas, trot i en saltar a diferents nivells. La conformació toràcica que presentava era correcta, ròtula dreta lleument laxa, però sense arribar a luxar-se i amb ROM complet. La conformació i mobilitzacions d’extremitats anteriors eren correctes.
Les referències bibliogràfiques que hem fet servir per aquest cas són:
“Swimmer syndrome in a Devon rex kitten and an English bulldog puppy” G. VERHOEVEN, H. DE ROOSTER, M. RISSELADA, P. WIEMER, L. SCHEIRE AND H. VAN BREE (Journal of Small Animal Practice, 2006);
“A modified technique for treating swimmer puppy syndrome” D.E. Karcher, R.C. Costa, T.C. Prada, P.C. Moraes, L.A. Ramon, B.W. Minto, L.G.G.G. Dias (Veterinarni Medicina, 63, 2018);
“Swimming Puppy Syndrome in Cats” Luedja Carla Vidal Monteiro Gomes, Vanessa Lira de Santana, Leonardo Alves de Farias & Almir Pereira de Souza (Acta Scientiae Veterinariae, 2015. 43 Suppl 1: 109);
“Swimmer syndrome affecting an entire litter of kittens” D.J. Cardilli, C.F. João, F.A. Voorwald, J.L.M. Faria, M. Tinucci-Costa, G.H. Toniollo (Arq. Bras. Med. Vet. Zootec., v.65, n.3, p.705-709, 2013).
