Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, us compartim el cas d’una gossa amb problemes cervicals i obesitat.
L’obesitat en mascotes s’ha convertit en una de les preocupacions més significatives en l’àmbit de la salut animal. Aquesta condició, que afecta el 56% dels gossos i al 60% dels gats segons l’estudi National Pet Obesity Awareness Day Survey de 2017, no sols es classifica com una malaltia per si mateixa sinó que també és un precursor de nombroses afeccions greus, incloses l’artrosi, diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, i una reducció en l’esperança de vida.
L’obesitat és un desequilibri entre la ingesta de nutrients i la despesa energètica, influenciat per múltiples factors com l’índex metabòlic basal (60-70%), la termogènesi induïda pel consum d’aliments (10-20%), i el nivell d’activitat física (20-30%).
L’Epidèmia d’Obesitat en Mascotes
Malgrat els avanços en la salut i nutrició animal, l’obesitat continua sent el principal trastorn nutricional en les clíniques de petits animals a nivell mundial.
Aquest excés de pes corporal no sols afecta negativament la qualitat de vida de les mascotes, sinó que també produeix hormones i citocines inflamatòries que poden derivar en un estat d’inflamació crònica, incrementant el risc de trastorns metabòlics, malalties musculoesquelètiques, i uns certs tipus de càncer.
El tractament de l’obesitat ha de realitzar-se quan tinguem un diagnòstic complet dels problemes que causen l’increment de pes i de les complicacions que hagi pogut causar aquest sobrepès.
Si l’obesitat és conseqüència d’una malaltia endocrina, després d’un diagnòstic i tractament adequat el pes sol disminuir progressivament.
Quan l’obesitat no té una causa endocrina, el tractament consisteix a crear un balanç negatiu d’energia. Per a això, l’alternativa més emprada és establir un programa de reducció controlada de les calories i un programa d’exercici.
Factors Contribuents a l’Obesitat
L’obesitat és una patologia multifactorial, estant afectada per la raça, edat, sexe, estatus reproductiu, dieta, freqüència d’alimentació i factors ambientals. Per exemple, amb l’edat es disminueix l’activitat física i la massa muscular corporal, per la qual cosa si no descendeix a la vegada el consum energètic, el pes corporal pot augmentar.
L’estil de vida sedentari tant de mascotes com dels seus tutors, juntament amb la percepció errònia sobre el que constitueix un pes saludable, contribueixen significativament a la prevalença de l’obesitat.
El 90% de tutors de gats obesos i el 95% dels de gossos obesos interpreten incorrectament el pes de les seves mascotes com a normal. Molts d’ells no reconeixen l’augment de pes de les seves mascotes fins que es converteix en un problema greu.
A més, alguns tutors tendeixen a interpretar cada necessitat del gos com una petició d’aliment, la qual cosa contribueix al desenvolupament de l’obesitat en aquests.
Implicacions Clíniques de l’Obesitat en Mascotes
L’obesitat en mascotes, igual que en humans, és una malaltia amb múltiples implicacions clíniques. A més dels riscos associats amb condicions específiques de salut, l’excés de pes pot augmentar el risc anestèsic i quirúrgic, complicar les tècniques diagnòstiques, i portar a dificultats en el moviment i dolors articulars.
Si ens centrem en les alteracions múscul-esquelètiques, el sobrepès influeix negativament tant en l’esquelet, els músculs i els tendons, derivant en patologies inflamatòries, degeneratives i dolor.
Els animals obesos tenen un excés de leptina que ajuda a desencadenar diferents fenòmens inflamatoris.
Els nivells alts d’aquesta hormona i d’altres mediadors inflamatoris (IL–6,TNF –α), incrementen l’expressió d’enzims que degraden el cartílag. Els condròcits, a més de leptina, també produeixen factors de creixement, responsables de la reparació del cartílag. Però si es prolonga en el temps, apareixen els osteòfits habituals de l’osteoartrosi.
En conseqüència, els animals obesos tenen més probabilitats de presentar coixeses que els prims.
El Rol de la Fisioteràpia Veterinària en el Tractament de l’Obesitat
La fisioteràpia i rehabilitació veterinària ofereixen un camí prometedor per al tractament de l’obesitat en mascotes.
Un programa de pèrdua de pes individualitzat i efectiu no sols permet que la mascota perdi pes de manera saludable, sinó que també contribueix a una millor qualitat de vida.
La integració de programes d’activitat i exercici ajustats a les capacitats de l’animal és fonamental. Havent de tenir en compte la raça, l’aptitud física, l’edat i l’estat clínic del pacient. En moltes ocasions estem davant de pacients amb comorbiditats prèvies o associades a l’obesitat, com pot ser el dolor articular.
Aquests programes no sols estimulen una major despesa d’energia i la pèrdua de greix, sinó que també promouen el manteniment de la massa muscular i la reducció del dolor.
Cas Pràctic de Programa Rehabilitació per tractar l’Obesitat
Et presentarem el cas de Bubba, una pacient que ens va referir la Clínica Veterinària Cap i Cua per a realitzar un programa de fisioteràpia i pèrdua de pes.
Bubba era una Chihuahua femella de 10 anys amb problemes cervicals i obesitat.
A la fi de 2022 es van diagnosticar diverses protrusions discals cervicals, sent les més greus C5C6 i C6C7, amb component d’extrusió discal en C5C6. Pel que es va realitzar cirurgia slot en C5-C6. Es va decidir no operar les altres hèrnies i valorar evolució.
Pla de rehabilitació
L’obesitat és una malaltia que causa un estat d’inflamació sistèmic, a més dels problemes de sobrecàrrega en les articulacions que comporta, per la qual cosa hem de començar a tractar aquesta condició des de diferents vessants.
- Afegir AINE o Librela per a millorar el dolor i que toleri la manipulació i predisposició al moviment.
- Electromedicals, com làser i radiofreqüència en consulta.
- Magnetoteràpia.
- Hidroteràpia en cinta subaquàtica.
- Exercicis de cinesioteràpia activa (Cavalleti).
- Dieta: revisar la dosi d’alimentació per a pèrdua de pes controlada.
- Rutines per a casa.
- Augmentar freqüència de passejos i menor temps. L’activitat de Bubba habitual era un únic passeig de 20-25 minuts, a ella li agradava sortir de passeig però es cansava ràpid, a més, Bubba era una gossa bastant espantadissa amb por a sorolls forts.
Et vam mostrar en imatges l’evolució de Bubba durant el seu pla de rehabilitació:
Estratègies de Prevenció de l’Obesitat i Manteniment
La prevenció de l’obesitat ha de començar amb el seguiment regular del pes i la condició corporal de la mascota, ajustant la dieta i l’estil de vida segons sigui necessari.
És fonamental canviar la percepció dels tutors sobre l’alimentació i l’activitat física de les seves mascotes, promovent un enfocament proactiu cap a la salut i el benestar animal.
Durant els controls de salut rutinaris és important realitzar avaluacions que tinguin en compte el pes corporal, la condició corporal i la condició muscular per a determinar quin és el pes saludable ideal.
Una eina útil per a orientar el procés d’avaluació i planificar les recomanacions nutricionals amb els tutors de les mascotes és la WSAVA Nutritional Assessment Checklist.
L’obesitat en mascotes és un problema complex que requereix un enfocament multifacètic per al seu tractament i prevenció. La fisioteràpia veterinària exerceix un paper crucial en aquest enfocament, no sols ajudant les mascotes a aconseguir i mantenir un pes saludable sinó també millorant la seva qualitat de vida general.
És essencial que els professionals veterinaris continuïn educant als tutors de mascotes sobre la importància d’un pes saludable i promoguin activament la incorporació de la fisioteràpia en els plans de tractament de l’obesitat.
Bibliografia
- “Haz crecer tu clínica con la pérdida de kilos: creación de un programa de pérdida de peso para mascotas que dé un empujón a tu balance”. Julie Churchill DVM, PhD DACVN University of Minnesota College of Veterinary Medicine.
- “Obesidad canina: manejo clínico”. Alberto Montoya Alonso & M. Candelaria Juste de Santa-Ana, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.
- CEU “Obesidad en gatos: mucho más que unos kilos de más”. Juan José Ramos Plá, Universidad Cardenal Herrera.
