Amb cinesiteràpia activa ens referim al tractament mitjançant moviments actius, entre els que s’inclouen exercicis terapèutics com els que fem al CRAR.
Segons la definició que va fer Taylor el 2007, l’exercici terapèutic:
- És la prescripció d’un programa d’activitat física que involucra el pacient en la tasca (voluntària) de realitzar una contracció muscular i/o moviment corporal.
- Té com a objectiu alleujar els símptomes, millorar la funció o millorar/mantenir/frenar el deteriorament de la salut.
Tipus de cinesiteràpia activa i els seus objectius
La cinesiteràpia activa té una sèrie d’objetius generals. Els més rellevants són:
- Millorar:
- L’arc de mobilitat actiu i passiu.
- Massa/Força/Resistència muscular.
- Propiocepció.
- Equilibri.
- Coordinació.
- Resistència cardiovascular.
- Reeducar la marxa.
- Pèrdua de pes.
Sabies que existeixen 3 tipus de cinesiteràpia activa? Aquests tipus són:
- Assistida: el pacient necessita ajuda per part del terapeuta.
- Lliure: el pacient és capaç de realitzar els exercicis sense la necessitat de rebre assistència.
- Resistida: s’afegeix una resistència a l’exercici per incrementar la seva exigència.
Com plantegem els plans de cinesiteràpia activa al CRAR
Per evitar recidives o un empitjorament de les lesions que causen pèrdua de funció i alteració dels patrons motors és necessari instaurar un pla de rehabilitació.
1. Determinar el tipus de pacient
En el nostre Centre de Rehabilitació Animal de Referència rebem pacients de tota índole: esportius, geriàtrics, ortopèdics, neurològics, etc.
El més important és realitzar una bona anamnesi i conéixer perfectament el seu historial per definir un pla de cinesiteràpia activa totalment personalitzat i adaptat a les seves necessitats.
Durant aquesta visita en la que es realitza l’avaluació funcional, al CRAR aprofitem per ensenyar-li al propietari alguns exercicis per a que pugui seguir treballant des de casa. A més, aquests exercicis es van modificant a mesura que avancem en les sessions previstes al pla de cinesiteràpia activa.
En aquest vídeo pots veure dos d’aquests exercicis que ensenyem als propietaris:
2. Conéixer el seu diagnòstic, tractament previ, fase de la cicatrització…
Amb l’objectiu de tenir clar el seu historial, tenim un contacte continu amb el seu centre veterinari i especialment amb el veterinari responsable del seu cas per no perdre’ns cap detall.
Si ets un centre veterinari i vols referir-nos un cas però no tens clar com funcionem, fes clic en aquest enllaç per descobrir-ho.
3. Fixació d’objectius
En aquesta fase establim objectius finals i objectius intermitjos (per a cada fase).
Per assolir l’objectiu final (que, en la majoria de pacients, sol ser restaurar la funcionalitat i/o evitar recidives) és imprescindible plantejar passos intermitjos.
Per conseguir-ho, al CRAR dividim el pla de cinesiteràpia activa en fases que ens permeten anar millorant pas a pas, amb uns objectius cada vegada més ambiciosos.
4. Selecció del tipus d’exercici terapèutic més adequat
Existeix una gran varietat de tipus d’exercicis terapèutics. En funció del paràmetre analitzat, els exercicis es poden classificar en base a:
- Tipus de contracció muscular. Es poden dividir en:
- Dinàmics: concèntrics o excèntrics.
- Estàtics: isomètrics.
- Activitat. Es classifiquen en cadena oberta i cadena tancada (aquests últims presenten majors beneficis funcionals).
- Objectiu. Segons quin sigui l’objectiu que perseguim al CRAR, aquests exercicis es poden distribuir en:
- Propiocepció i/o control neuromotor.
- Resistència: es tracta d’exercicis de llarga duració però amb baixa intensitat.
- Enfortiment muscular: en aquest cas són exercicis de curta duració i alta intensitat. Els que produeixen contraccions musculars isomètriques permeten obtenir millors resultats.
- Reeducació de la marxa: l’objectiu és canviar un patró motor incorrecte, modificar-lo i corregir-lo per a crear el patró adequat.
- Reeducació postural.
- Flexibilitat.
5. Identificar l’estat del pacient
Per determinar quin és el pla de cinesiteràpia activa més adequat per a cada pacient, és necessari determinar la seva capacitat per a realitzar aquests exercicis.
Per determinar-ho, al CRAR examinem el seu estat sanitari gràcies a la col·laboració del veterinari referidor.
En el cas de la cinesiteràpia activa és especialment important conéixer l’estat dels sistemes cardiovascular i respiratori, així com possibles alteracions cutànies si ens plantegem incloure la hidroteràpia al pla.
6. Seguiment
Malgrat plantejar un pla inicial de cinesiteràpia activa, al CRAR ens adaptem a l’evolució de cada pacient. Així, el pla és totalment dinàmic i l’anem modificant (en quant a tipus d’exercici, intensitat, freqüència…) per adaptar-nos als seus canvis.
A més, també advertim al propietari sobre la possible aparició d'”agulletes” (tècnicament conegudes com a DOMS o dolor muscular d’aparició tardana) durant les primeres 24-48 hores post-exercici. Solen aparéixer principalment en exercicis que inclouen contraccions isomètriques (com es el cas d’exercicis de força o d’exercicis de tipus anaeròbic).
D’altra banda, és molt important tenir en compte aquests 2 factors:
- Si es produeix un empitjorament de l’estat del paciente després d’una sessió de cinesiteràpia activa, cal:
- Suspendre l’activitat durant 3-7 dies.
- Reiniciar els exercicis al 50 % de la intensitat de l’última sessió.
- És important que l’augment de la intensitat es fixi en aproximadament un 20 % cada setmana.
Com monitoritzem la evolució objectiva del pacient? Al CRAR realitzem medicions del PROM (goniometria) i AROM (anàlisis cinemàtics), de contorns musculars, de gruix articular… Tot això sense oblidar-nos dels qüestionaris.
Exemples d’exercicis terapèutics en un pla de cinesiteràpia activa
A continuació et descrivim alguns dels exercicis terapèutics que realitzem al CRAR en funció de quin és l’objectiu que perseguim amb el pla de cinesiteràpia activa:
- Si l’objectiu és millorar la propiocepció, alguns dels exercicis més adequats són els balancejos en quadrupedestació, la pilota terapèutica, superfícies amb textures, plat de Bohler, etc.
- Si el que perseguim és una reeducación de la marxa, ens centrem en realitzar exercicis a la cinta (terrestre o subaquàtica).
- Quan la força és el nostre objectiu final, plantegem exercicios isomètrics de càrrega de pes, esquats, tracció amb gomes, costes, pesos,…
- Si volem treballar la resistència utilitzem la cinta terrestre, la hidroteràpia o la carrera continua.
- Finalment, si el que busquem és millorar la flexibilitat, el nostres exercicis base són les serpentines, els estiraments laterals, la flexo-extensió de la columna, etc.
