Una de les teràpies del Centre de Rehabilitació Animal de Referència (CRAR) que té més èxit entre els propietaris i a les xarxes socials és sens dubte la teràpia làser.
Com funciona aquesta teràpia?
Durant la teràpia amb làser, la llum làser infrarroja interacciona amb els teixits a nivell cel·lular i produeix un augment del metabolisme dins de la cèl·lula, la qual cosa millora el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular.
A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
Els cromòfors presents en els teixits són els que absorbeixen la llum de l’làser en forma de fotons. Més enllà d’això, hi ha diferents mecanismes implicats que necessiten ser estimulats i això s’aconsegueix gràcies a sistemes que permeten una gran varietat de longituds d’ona i freqüències.
Les freqüències més utilitzades en teràpia làser veterinària
La freqüència a la que es treballa amb la llum làser varia en funció de quins efectes es volen aconseguir:
| INDICACIÓ | FREQÜÈNCIA DE POLS (HZ) |
| Dolor/Neuralgia | 2-100 |
| Bioestimulació (teixit connectiu) | 500 – 700 |
| Inflamació (teixit muscular) | 2.500 – 5.000 |
| Infeccions (ferides obertes) | >10.000 |
Les longituds d’ona determinen la profunditat de penetració en el teixit i es dirigeixen específicament als cromòfors beneficiosos per estimular la reacció fotoquímica:
- 660 nm: aquesta longitud d’ona, a la qual la melanina absorbeix molt bé, assegura una dosi gran a la regió superficial. La teràpia amb làser té resultats increïbles en la cicatrització de ferides i la regulació de teixit cicatricial ja que inhibeix els bacteris i promou el creixement cel·lular.
- 800 nm: aquest és el pic d’absorció de l’enzim terminal de la cadena respiratòria, la citocrom c oxidasa, que determina l’eficiència amb la qual la cèl·lula converteix l’oxigen molecular en ATP. L’absorció de fotons accelera l’activitat mitocondrial i, per tant, augmenta la producció cel·lular d’ATP. Entorn als 800 existeix una finestra terapèutica d’absorció, necessària per a un efecte biològic.
- 905 nm: com més ràpid s’allibera l’oxigen al torrent sanguini, més combustible té la cèl·lula per dur a terme tots els seus processos naturals de reparació. Aquesta longitud d’ona coincideix amb el pic de l’hemoglobina que, quan absorbeix aquesta radiació, augmenta la quantitat d’oxigen que utilitzada com a combustible cel·lular.
- 970 nm: l’aigua de la sang absorbeix molt bé els fotons a 970nm i aleshores tota l’energia es converteix en calor. Aquests punts calents localitzats en profunditat creen gradients de temperatura a nivell cel·lular que estimulen la microcirculació local i proporcionen més combustible (oxigen) a les cèl·lules.
Quins efectes té la teràpia làser?
La teràpia làser té efectes a tres nivells diferents:
- Efectes primaris o directes. Dins d’aquest grup entren els canvis a nivell bioquímic, bioelèctric i bioenergètic.
- Efectes indirectes: locals, regionals o generals. Aquí s’inclou l’estímul de la microcirculació i el tròfic cel·lular.
- Efectes terapèutics generals: antiàlgic, antiinflamatori, bioestimulant, antiedematós i normalitzador circulatori.
Efecte analgèsic
Poder mantenir la normalització del potencial de membrana és una de les accions necessàries per a que els estímuls dolorosos no es transmetin. Per evitar la despolarització de la membrana cal que actuï la bomba de sodi, que precisa d’ATP per funcionar.
Gràcies a aquest efecte s’alliberen substàncies preformades (com les endorfines) i es redueixen els nivells de substància P (neuropèptid responsable de la transmissió del dolor). Això provoca un augment del llindar de dolor.
Estimulació de la microcirculació
La xarxa capil·lar s’obre i es tanca gràcies a l’actuació de l’esfínter precapil·lar. La teràpia làser té una acció indirecta sobre aquest esfínter a través de mediadors químics que el paralitzen: per tant, es queda obert de forma constant.
El fet que l’esfínter quedi obert provoca una millora de la troficitat degut a l’augment de nutrients i oxigen, l’eliminació de catabòlits i l’aportació d’elements defensius.
Control de la inflamació
Aquest efecte de la teràpia làser és molt interessant en els pacients que no toleren AINEs o còrtics i també en els casos en que els propietaris busquen un tractament alternatiu.
No es tracta d’un antiinflamatori sinó de controlar el procés a través de la reducció dels nivells de mediadors de la inflamació com poden ser les prostaglandines PGE2 i la IL-1, així com l’expressió del ARNm de COX-2. El que provoca és una eliminació de l’estacament local gràcies a l’estimulació del sistema limfàtic.
Acció cicatritzant i regeneradora
L’augment en la producció d’ATP mitocondrial provoca un increment en la velocitat mitòtica que fa augmentar els processos de reparació i, en conseqüència, millora la cicatrització i l’angiogènesis.
A més, altres efectes observats són:
- Augment de la velocitat de regeneració de les fibres nervioses danyades.
- Estímul hematopoiètic.
- Increment en la troficitat cutània.
- Activació dels fibroblasts: fibres de col·làgen T (I) i el·làstiques.
- Augment en l’activitat fagocítica: ajuda a la desintoxicació.
El pas a pas d’una sessió de làser al CRAR
En aquest cas, us presentem a la Jana: va ser operada d’una hemilaminectomia T12-T13 i T13-L1, a més d’una fixació vertebral.
El primer que cal fer és calcular l’àrea de tractament, enfocant sempre la zona de la lesió. Com que en el cas de la Jana es tracta d’una àrea bastant extensa, mesurem els dos costats (la regió paravertebral dreta i l’esquerra).
Al tractar-se d’una lesió crònica però bastant profunda i en un pacient d’aquestes característiques (raça i pes), utilitzarem una dosi de 8 J/cm2.
Per saber la quantitat total de Joules es multiplica l’àrea de tractament per la dosi.
El sistema que utilitzem al CRAR (K-laser) ens permet observar cada fase del tractament i les freqüències utilitzades. L’elecció dels paràmetres la fa el veterinari rehabilitador i s’ajusten i modifiquen en funció del pacient: al CRAR tenim en compte els últims estudis publicats a l’hora de definir-los.
Un cop tenim la teràpia programada, és el moment de que pacient i professional es posin les ulleres abans de començar la sessió de teràpia làser.
Si el pacient s’estressa molt i la zona a tractar és toràcica, com en aquest cas, es pot plantejar l’opció de fer la sessió sense que dugui les ulleres posades sempre i quan no miri a l’aparell.
Un cop posades les ulleres, cal seleccionar l’aplicador que s’utilitza en la sessió i començar la teràpia.
Cal aplicar el làser exclusivament dins l’àrea calculada. Hi ha diversos tipus d’aplicació del làser i en aquest vídeo podeu veure l’aplicació en escombratge degut a que el làser que tenim al CRAR és molt potent. En el cas d’usar un aparell amb menys potència, l’aplicació es pot fer més lenta o per punts.
A la pantalla de l’aparell observem com van avançant les diferents fases de la sessió de tractament.
Quins factors s’han de tenir en compte en l’ús de la teràpia làser en animals?
Des del CRAR, volem recordar-vos l’importància de tenir en compte aquests tres factors a l’hora d’aplicar aquest tipus de teràpia en Veterinària:
- Penetració: l’objectiu és que l’energia arribi a la suficient profunditat per estimular els teixits i intensificar els processos de curació i regeneració. Els punts clau que determinen la penetració del làser són la longitut d’ona i la potència.
- Potència: a major potència, major penetració i, per tant, menor temps de tractament.
- Reflexió: quan la llum làser xoca contra una superfície, part de la llum és absorbida i una altra part es reflexa (en funció de l’angle de xoc i les característiques de la matèria). És molt important tapar o treure taules d’exploració, objectes metàl·lics, miralls, etc.
Finalment, ens agradaria recordar que, perquè la teràpia làser funcioni, s’han de tenir en compte tots aquests paràmetres i saber adaptar-los a cada pacient. Al CRAR no ens fixem en els programes que venen establerts per les màquines sinó que els que utilitzem són programes personalitzats.
