Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, volem parlar-vos de l’ús combinat de dos electromedicals que fa optimitzar els resultats de la teràpia de rehabilitació: la radiofreqüència INDIBA i la teràpia làser K-Làser.
Primer de tot, ens agradaria deixar clar que les eines de rehabilitació no ens fan ser experts en rehabilitació, si no que sempre les adeqüem a un pla de rehabilitació i uns objectius.
Dit això, aquestes eines ens ajuden molt a millorar els resultats de la teràpia.
Enfocament holístic i multimodal de la rehabilitació
La missió dels veterinaris rehabilitadors és retornar al màxim les capacitats locomotores al pacient i millorar la seva qualitat de vida.
Per dur-ho a terme, primer necessitem conèixer els objectius i realitzar una primera avaluació per poder dissenyar un pla de rehabilitació.
Primera avaluació
- Anamnesis: història de la lesió, altres patologies, medicació, dieta, activitat i informació de l’ambient.
- Examen físic complet (palpació, exploració neurològica i traumatològica).
- Fixar els objectius.
- Pla terapèutic.
- Exercicis de rutina per casa.
Hem de ser conscients que totes les lesions no es tracten de la mateixa forma. Cada sistema, cada cos, s’adapta de forma diferent, per la qual cosa no podem protocol·litzar sistemàticament cada lesió.
A més, no tots els pacients accepten les mateixes teràpies o exercicis.
Com decidir entre les teràpies de radiofreqüència INDIBA i la laserteràpia K-Làser
CRAR som un centre de referència en rehabilitació veterinària, pel que tenim una alta càrrega de casos (uns 20 pacients diaris) que fa que utilitzem els dispositius INDIBA i K-Làser diverses vegades al dia.
L’ús de la radiofreqüència INDIBA i la teràpia amb K-Làser fa augmentar el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, incrementen la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
La combinació d’ambdues teràpies ens permet tractar diversitat de lesions i individualitzar cada escenari. Però, com triem entre elles?
Sota la nostra experiència, habitualment fem servir el K-Làser en pacients inquiets, en animals amb pelatge nòrdic, en situacions de molt dolor o estat d’hiperalgèsia, si necessitem treballar moltes coses, manteniment de lesions, curació de ferides o pacients neurològics.
En canvi, optem per INDIBA per tractar regions musculars grans, normalment en casos amb alteracions compensatòries, massatges, animals sèniors, contractures i tendinopaties.
Deixa’ns mostrar-t’ho amb exemples pràctics.
Casos clínics de radiofreqüència INDIBA i K-Làser
Tresca
Tresca és una gossa esterilitzada creuada de Collie de 8 anys que és pacient de CRAR des de 2020.
Entre els 6 mesos d’edat i l’any i mig va començar amb coixesa intermitent de l’extremitat anterior dreta després de fer activitat. Se li va diagnosticar displasia de colze (fragmentació del procés coronoides medial del cúbit).
Se li ha fet artroscòpia, on s’ha vist osteoartrosi i pocs signes de tendinopatia bicipital, i teràpia amb cèl·lules mare, a més d’infiltracions de PRP. Ha tingut bona resposta a les infiltracions de PRP, però la coixesa continuava apareixent.
Quan Tresca va arribar a CRAR, a la primera valoració es va observar:
- BCS 6/9
- Disminució del ROM en el trot a l’extremitat anterior dreta.
- Atròfia muscular lleu en regió escapular.
- Desconfort en colze medial a la palpació.
A la taula que compartim a continuació pots veure el “Timeline” de la teràpia de rehabilitació de Tresca a CRAR:
En aquest cas, fins que no vam optimitzar la combinació de la radiofreqüència INDIBA amb el K-làser no va haver una millora en la coixesa, i es va aconseguir un bon manteniment gràcies al compromís de la família de Tresca en les seves sessions de manteniment, els exercicis que realitzen a casa i el control del pes.
Koi
Koi és un gat mascle castrat de raça europea de 2 anys i mig, que a l’Octubre de 2023 va caure d’un 5è pis.
Degut al traumatisme es va fer una fractura de cisallament de la placa caudal de L5 i subluxació vertebral de l’espai L5-L6 que produïa una desviació del canal espinal cap a l’esquerra, compressió de la medul·la espinal i augment de la densitat compatible amb trauma espinal.
Koi va passar per quiròfan, sense complicacions durant la cirurgia. Li van realitzar una laminectomia dorsal L5-L6 i estabilització mitjançant agulles i ciment.
Es va aconseguir una bona alineació, i tot i que s’observava un hematoma en el canal vertebral, la medul·la espinal estava en bones condicions.
El pla de rehabilitació que vam fer per a Koi va ser:
- Desbloqueig de la restricció lumbar a zona lumbo-sacre que afecta a la posició corporal i la funció de prolongació de les extremitats posteriors. Aquest punt el vam treballar amb radiofreqüència INDIBA.
- Reflexe patel·lar/femoral: disfunció L4-L6, innervació del quàdriceps-extensió del genoll. També afecta la posició. Ho vam treballar amb laserteràpia.
- Bioestimulació / Control del dolor
- Compensacions: escurçament dels isquiotibials, activació dels músculs pectorals i braquials del bíceps.
Els punts 3 i 4 els vam tractar amb radiofreqüència, laserteràpia, exercicis i teràpia manual.
Amb una sola sessió de rehabilitació, Koi ja era capaç de moure millor la cua, així com l’extremitat posterior dreta. A més de presentar un reflexe positiu de gastrocnemi a l’extremitat posterior dreta.
A la cinquena sessió de rehabilitació ja era capaç de moure la cua i saltar, les respostes posturals eren presents en ambdues extremitats posteriors. El reflexe patel.lar estava present a EPE i reduït a la dreta.
Conclusions
Rehabilitar una lesió en un animal implica tenir en compte tot el seu cos i els factors ambientals.
No existeix una única teràpia o protocol que funcioni per a tot, els dispositius INDIBA i KLàser permeten cobrir les deficiències de l’altre, convertint-les en una combinació de teràpia molt completa.
Per últim, volem recordar que les eines de rehabilitació no ens fan ser experts en rehabilitació, la formació i adequar-les a un pla de rehabilitació i uns objectius serà el que marcarà la diferència.
