Cas realitzat per Ana Alcántara, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, us compartim el cas d’una gossa amb un traumatisme cranial i el seu camí cap a la recuperació.
La història de Nina
Nina és una gossa Chihuahua que quan tenia 9 mesos va patir un traumatisme cranial a conseqüència d’una mossegada d’un altre gos.
Les ferides per mossegada són un motiu de consulta freqüent del serveis d’urgència, suposant el 10-15% dels ingressos hospitalaris per lesions traumàtiques, essent els gossos petits les víctimes més comuns.
Nina va ser atesa d’urgències a Anicura Ars Veterinària.
Comprenent el traumatisme cranial
Molts casos de traumatisme cranial només necessiten un tractament de suport bàsic i tractament de les ferides superficials, lesions oculars, de mandíbula o dentals. No obstant, el traumatisme cranial també pot causar un traumatisme cranioencefàlic (trastorn fisiològics o estructural en el cervell) que pot arribar a ser mortal.
Les lesions cerebrals poden ser primàries o secundàries. Les secundàries poden aparèixer entre minuts a dies després de la lesió primària.
Pel que la identificació i el maneig primerenc del TCE son fonamentals per oferir les millors oportunitats de resultats satisfactoris, així com el tractament dels canvis sistèmics acompanyats al traumatisme (hipotensió, hipòxia, hipo o hipercapnia, desajustos de nivells de glucosa o electròlits), ja que poden exacerbar les lesions secundàries.
Història d’èxit: Com la teràpia de rehabilitació va ajudar a Nina amb el seu traumatisme cranial
Quan el seu veterinari va referir-nos el cas de la Nina, el llistat de problemes era el següent:
Pel que vam procedir a fer una valoració funcional, com és la rutina en el nostre protocol d’actuació:
El diagnòstic en el cas de Nina va ser de fractura temporo-parietal esquerre, possible hèrnia discal no compressiva entre C1-C5/C6-T2, i estenosis C4-C5.
Nina mostrava signes evidents de neurona motora inferior en els membres toràcics, el que indicava una possible lesió a nivell de C6-T2 conseqüència del traumatisme que havia experimentat.
És important identificar els problemes dels pacients per poder establir els objectius del pla de rehabilitació.
En el cas de Nina vam dividir els objectius en dos fases:
Teràpies de rehabilitació utilitzades en el cas de Nina
Per a la primera fase es va proposar iniciar amb dos sessions setmanals de:
- Radiofreqüència Indiba i/o làser: per millorar l’elasticitat i controlar la inflamació/dolor.
- Electroestimulació i cinesiteràpia activa per millorar la massa muscular i articulacions.ç
A més, vam instaurar rutines de rehabilitació per casa mínim dos cops al dia. La implicació dels tutors en aquestes rutines és vital per aconseguir la bona evolució dels pacients, i per això tenim un canal de Youtube exclusiu (CRAR Home Training) perquè puguin consultar els exercicis que els hi hem ensenyat prèviament.
A la segona fase, un cop el dolor estava controlat i Nina havia recuperat la marxa, es van espaiar les sessions a una quinzenal i ens vam centrar a treballar la propiocepció i la massa muscular:
- Làser: entre C2-T2
- Electroestimulació muscular (EMS) a ciàtic i tríceps.
- Cinesiteràpia activa mitjançant Circuit slalom cavaletti i taula wobbler (treball isomètric).
- Hidroteràpia en cinta sub-aquàtica
Els resultats de la teràpia de rehabilitació de Nina han estat espectaculars, tal com ho mostra aquest vídeo.
