Cas realitzat per Pilar Ortiz, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar-te d’una opció en casos de lesions medul·lars greus inoperables a nivell toracolumbar: realitzar rehabilitació per aconseguir una marxa espinal o spinal walking.
Qué és la marxa espinal?
La marxa espinal és una funció motora involuntària basada en el reflexa extensor creuat en animals paraplègics sense percepció de dolor afectats per una lesió medul·lar toracolumbar.
Les extremitats posteriors segueixen a les anteriors. Quan el dit d’una de les extremitats toca el terra s’activa un reflexa de flexió a aquella mateixa extremitat i una extensió a l’extremitat contraria, quan el dit de l’altre extremitat toca el terra es repeteix el mateix mecanisme produint-se un caminar motoritzat de les extremitats posteriors. Quan les extremitats anteriors s’aturen, les posteriors també i cauen.
La integritat dels segments lumbars mitjos és imprescindible per poder expressar-se la marxa espinal.
A la medul.la espinal existeix una xarxa autònoma de neurones amb capacitat de generar un patró locomotor independent a les senyals d’entrada supraespinal. A més, es produeixen uns canvis fisiològics i neuroquímics en aquesta xarxa neuronal localitzada caudalment a la lesió que afavoreix el desenvolupament de la marxa espinal.
Quins factors són determinants per la marxa espinal?
La marxa espinal està ben descrita en gats domèstics, però hi ha menys informació en gossos.
Un estudi publicat en el Journal of Veterinary Internal Medicine va mostrar que els gossos afectats per lesions espinals completes toracolumbars també podien adquirir una marxa espinal autònoma després de sotmetre’s a rehabilitació física intensiva (el 59% dels gossos participants a l’estudi van aconseguir desenvolupar una marxa espinal).
Aquest estudi, a més, va detectar com a factors determinants:
- L’edat: la joventut (animals menors a 60 mesos) està associada positivament al desenvolupament de la marxa espinal.
- El pes: els animals de menys de 7,8Kg tenen més probabilitats d’adquirir la marxa espinal.
En canvi, la condició corporal, la hospitalització i el tipus i localització de la lesió, no es van associar significativament amb el desenvolupament de la marxa espinal.
Lesions espinals i rehabilitació
Les lesions espinals més freqüents a les consultes de rehabilitació són:
- Hèrnies discals.
- Embolisme fibrocartilaginòs.
- Mielopatia degenerativa.
- Traumatismes.
- Malalties inflamatòries medul·lars.
Els signes clínics es basen en dèficits propioceptius, paraparèsia o paràlisis de les extremitats posteriors o de les quatre extremitats segons la localització de la lesió.
Tant els veterinaris com les famílies dels animals afectats per aquest tipus de lesions, han de ser conscients de la possibilitat de desenvolupar la marxa espinal i així instaurar un tractament de fisioteràpia el més aviat possible.
El tractament en lesions medul·lars
La instauració primerenca del tractament de fisioteràpia està associat a una major tasa de recuperació.
El tractament inicial en la fase aguda de la malaltia està orientat a:
- Reduir el dany secundari de la medul.la espinal: evitar hipotensió sistèmica per mantenir una adequada perfusió tissular.
- Administració d’antiinflamatoris no esteroïdeus.
- Maneig general del pacient per evitar úlceres per decúbit o infeccions concomitants: canvis de postura, llits tous, buidat de la bufeta urinària, etc.
Per parlar de la teràpia de rehabilitació utilitzarem un cas que vam tractar a CRAR, el d’una gata de carrer amb lesió severa inoperable de la medul.la espinal.
Teràpia de rehabilitació per aconseguir la marxa espinal (a propòsit d’un cas)
La Lili, gata creuada de siamès d’uns 2 anys d’edat, va ser rescatada per l’associació GATPI en molt males condicions. La van portar al Centre Veterinari Rossinyol perquè estava postrada amb un grau sever de deshidratació i presentava una ferida oberta a abdomen amb miasis, a més d’altres ferides infectades a zona perivulvar i anal.
Després de realitzar-li les primeres cures d’urgència i estar alguns dies hospitalitzada es va detectar una paraplegia i es va procedir a realitzar radiografies (es comenta resultat a l’apartat de valoració funcional i diagnòstic).
En vistes de les rediografies i l’estat de mobilitat de la Lili ens van referir el cas a CRAR mentres esperaven visita de valoració neurològica a l’Hospital Veterinari Canis Girona.
Valoració funcional i diagnòstic
En la primera valoració funcional de Lili vam detectar:
- Paraplegia, absència de propiocepció a les extremitats posterior.
- Reflexa panicular absent.
- Quan s’estimula panicle, a partir de L4 hi ha una hiperreflèxia a extremitats posteriors i cua.
- Extremitat posterior dreta: reflexa rotulià conservat, reflexa isquiàtic absent, hiperreflexia quan s’estimula el flexor, presencia de reflexa creuat.
- Extremitat posterior esquerre: reflexa rotulià molt disminuït, reflexa isquiàtic absent, hiperreflexia quan s’estimula el flexor
- Absència sensibilitat superficial.
- Reflexa anal i vulvar present.
A les radiografies es va observar un perdigó a T4 i la ressonància magnètica va confirmar la presència d’una estructura metàl·lica ben delimitada a l’interior del canal vertebral a nivell de T3-T4. Les imatges no ens deixaven valorar bé la lesió óssia a aquest nivell per artefacte amb el metall, però semblava una fractura a nivell de làmina vertebral i apòfisis espinosa.
La lesió de la Lili no era operable i el departament de neurologia de L’Hospital Canis de Girona van recomanar continuar amb la fisioteràpia.
Objectius
Els objectius del nostre tractament de rehabilitació que ens vam plantejar en aquest cas van ser:
- Control del dolor.
- Neuroestimulació per controlar esfínters, ja que havia una incontinència moderada.
- Augmentar el trofisme muscular.
- Controlar la sobrecàrrega de les extremitats anteriors.
- Marxa espinal.
Pla de Rehabilitació
La fisioteràpia aplicada a animals amb lesions medul·lars cada cop te més rellevància i, com hem mencionat anteriorment, és determinant en el pronòstic començar el tractament el més aviat possible.
En el cas de la Lili vam combinar:
- Làser : augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
- Cinesiteràpia activa i passiva: tractament on es realitza una reeducació postural a través del moviment passiu (realitzat pel terapeuta) o actiu (realitzat per l’animal) de diversos segments o grups musculars. Entre ells estan els balons terapèutics, circuits cavaletti, entre d’altres.
- Electroestimulació: elèctrodes col·locats a la pell on administrem impulsos elèctrics que provoquen contraccions musculars.
- Cinta terrestre: es va instaurar quan ja portàvem un temps de tractament i la realitzàvem de forma assistida. Inicialment només es realitzava en les extremitats posteriors, però poc a poc va anar integrant les anteriors a la cinta.
La Lili és una pacient molt col·laborador, però a vegades no vol realitzar els exercicis. Això és totalment normal, i s’ha de tenir paciència perquè els pacients vagin aprenent a fer els exercicis, com en el cas de la Lili.
En el següent video pots veure els diferents exercicis que vam fer servir amb Lili i la seva evolució.
