Cas realitzat per Eva Vidal López, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar d’una patologia que és tot un repte, la rinitis crònica felina.
Tot i ser una patologia freqüent, el maneig pot resultar frustrant, tant pel clínic com per la família del pacient.
Per aquest motiu, volem donar-vos eines que us ajudin a obtenir resultats identificables pels clients. D’aquesta forma, tindreu una major satisfacció i en conseqüència una major adherència al tractament.
Què és la rinitis crònica felina?
La rinitis crònica felina és una inflamació que afecta la cavitat nasal de forma continua o intermitent durant més de 4 setmanes. Quan també estan implicats els sinus nasals, es denomina rinosinusitis.
Després de les neoplàsies, la rinitis crònica és la segona causa més comú de secreció nasal crònica en gats.
Què causa la rinitis crònica felina?
La infecció bacteriana primària és poc freqüent, l’etiologia primària sol ser vírica. El virus més freqüent és herpesvirus felí tipus 1 (FHV-1), les infeccions per retrovirus en gats amb CRS tenen una baixa prevalença, a diferència del que es pensava abans.
Aquests virus danyen l’epiteli de la mucosa i els ossos turbinats subjacents, això predisposa a la colonització per bactèries de forma recurrent.
La rinitis al·lèrgica és una causa freqüent de rinitis en persones, no obstant, és un àrea poc estudiada en gats i podria estar subestimada, particularment en aquells casos de gats amb CRS que presenten també asma o conjuntivitis.
Quina simptomatologia veiem en gats amb rinitis crònica?
Els signes clínics de rinitis crònica són:
- Secreció nasal recurrent
- Estornuts
- Estertors
- Letargia e inapetència, depenent de la gravetat del cas.
Si volem arribar a un diagnòstic, primer hem de descartar altres patologies que cursin amb simptomatologia semblants. A més, serà d’utilitat identificar, mitjançant biòpsia, infiltrat inflamatori a la mucosa nasal.
No obstant, a vegades ens trobem amb patologies que es presenten simultàniament, com en el cas de Tom, que dificulten el diagnòstic i el tractament.
Tom era un gat europeu de 4 anys d’edat amb historial de patologia intestinal crònica (IBD), estabilitzada amb corticoteràpia i dieta hipoalergènica, gingivoestomatitis crònica tractada amb exodòncia completa, i rinitis crònica.
Com tractem la rinitis crònica felina?
No existeix una teràpia definitiva, l’objectiu del tractament és controlar els signes clínics i prevenir la progressió de la malaltia.
Els diferents aspectes de la malaltia es tracten fent servir teràpia multimodal:
- Antibiòtics
- Millora del fluxe d’aire: flushing nasal, nebulització, mucolític, descongestius.
- Antivirals: interferó, Famciclovir, lysina
- Antihistamínics
- Antiinflamatoris
- Cirurgia
- Teràpia làser
En el cas de Tom, el seu veterinari, Clínica Veterinària Vetzoo, va fer tractament amb antivirals (inicialment lysina i després famciclovir), antibiòtic (en funció de resultats de cultiu i antibiograma), antiinflamatoris, nebulitzacions i rentats nasals mitjançant trepanació de sinus nasals.
Degut a la pobre resposta als tractaments convencionals es va realitzar teràpia amb cèl·lules mare mesenquimals intravenoses, i se li va recomanar complementar amb teràpia làser.
Per què serveix la teràpia làser?
Els diferents usos terapèutics de la teràpia làser són control del dolor, control de la inflamació i acceleració de la cicatrització.
La fotobioestimulació de les cèl·lules dona com a resultat una cascada bioquímica que produeix:
- Analgèsia
- Reducció de la inflamació
- Curació accelerada de teixits i reparació de ferides
- Angiogènesis
- Major activitat bioquímica cel·lular
- Reducció en la formació de teixit fibrós
- Funció nerviosa millorada
- Estimulació de la immunorregulació
- Estimulació dels punts d’acupuntura
A més, alguns estudis indiquen que l’ús de la teràpia làser, en casos d’existència d’infecció bacteriana, ajuda a que les bactèries siguin més sensibles a l’antibiòtic.
Altres patologies, a més de la rinitis crònica, on l’ús del làser pot beneficiar i complementar les teràpies tradicionals són: gingivitis i estomatitis, otitis externa, èczema humit, granuloma per llepada i granuloma eosinofílic, malaltia felina del tracte urinari inferior, retard a la cicatrització de ferides, i dolor postoperatori.
Com realitzem el tractament amb làser?
Quan tractem pacients a la zona del cap, com en el cas de Tom, hem de ser molt estrictes amb la protecció dels ulls i utilitzar les ulleres protectores que tant afavoreixen als nostres pacients.
Sabem que això pot ser un repte per alguns animals, especialment els gats, però, amb paciència i maneig molt respectuós i catfriendly, és possible.
Hem de realitzar moviments suaus i anar amb molt de compte amb la potència del làser quan tractem àrees petites, com és el cas de la rinitis en gats, per no crear una acumulació tèrmica als teixits. Controlant bé això, el tractament làser ha de ser indolor i inclús resultar agradable als pacients.
En el cas de Tom vam proposar 3 sessions setmanals durant 2 setmanes, ja que perquè la teràpia làser sigui efectiva el tractament ha de ser més intensiu a l’inici, després les sessions es van espaiant progressivament fins establir un programa de manteniment útil.
Vam fer servir un programa dental per sobre dels belfos a ambdós costats de la boca (3J/cm2) i a zona sinus i cavitat nasal 8J/cm2 (64J totals).
A Tom, la teràpia làser l’ha ajudat molt, el va mantenir més temps estable i va espaiar el temps entre rentats nasals. Tot i tenir dies dolents, quan les sessions de làser les realitzàvem amb certa constància, Tom estava més animat, presentava menys dolor i en conseqüència menjava millor.
El maneig de la malaltia és un repte constant, si no eduquem a les famílies i controlem les seves expectatives no aconseguirem un bon compliment del tractament ni, molt menys, un compromís en la col·laboració amb el professional veterinari que ens porti al resultat desitjat.
La teràpia amb làser és una tècnica innovadora que forma part d’un protocol de tractament multimodal, i tot i que no hi ha estudis complets publicats, el seu ús és cada cop més estès entre els professionals veterinaris.
