Cas realitzat per Eva Vidal López, veterinària rehabilitadora de CRAR

Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, volem mostrar-te com vam tractar un cas postquirúrgic d’hemilaminectomia que, a la vegada, es va diagnosticar de siringomièlia.

¿Què és la siringomièlia?

La siringomièlia és una patologia neurològica crònica on es desenvolupen uns “quists” a la medul.la espinal plens de líquid cefalorraquidi, anomenats siringes.

Aquests quists o cavitats es poden classificar en dos tipus:

  • Hidromièlia: és una dilatació del canal medul·lar (està recoberta per cèl·lules ependimàries).
  • Siringomièlia: és una cavitat intramedul·lar que sorgeix de fora del canal medul·lar (no està recobert per cèl·lules ependimàries). Pot haver o no una comunicació amb el canal medul·lar.

Els casos que no podem diferenciar entre ambdues entitats, la terminologia adequada seria siringohidromièlia.

Qualsevol patologia que afecti a la medul.la espinal pot ser la causa d’una siringohidromièlia, sobretot aquelles alteracions que produeixen una necrosis d’un gran volum del teixit medul·lar o les que afecten al flux de líquid cefalorraquidi a l’interior de la medul.la espinal:

Pots veure la fisiopatogènia detallada d’aquestes patologies a l’article de Ignacio Montes a la revista Portal Veterinaria.

¿Quins símptomes veiem associats a la Siringomièlia?

Els signes clínics de la siringomièlia es deuen a l’expansió progressiva de les cavitats i dependran de la seva localització.

Els signes més habituals són:

  • Dolor cervical: pot ser intermitent, empitjora a les nits, amb temperatures extremes, quan s’exciten o en determinades postures.
  • Gratat persistent del flanc amb dolor a la regió del coll, facial i espatlla.
  • Torticolis i escoliosis, que pot ser conseqüència de la denervació dels músculs paraespinals.
  • Dèficits neurològics com debilitat extremitats i atàxia.

Els símptomes poden ser de presentació aguda o crònica.

¿Com es diagnostica la Siringomièlia?

La tècnica d’elecció pel diagnòstic de la siringomièlia és la ressonància magnètica (RM) que permet identificar els límits de la cavitat i determinar també la causa subjacent.

En alguns casos, serà necessari complementar aquest estudi amb l’anàlisi de LCR.

Les Siringohidromièlies cada cop es diagnostiquen més freqüentment, gràcies al creixent us de la ressonància magnètica a veterinària i a l’augment de l’adquisició de determinades races predisposades, com el Cavalier King Charles Spaniel.

És important valorar la significació clínica que pot tenir la siringohidromièlia en cada cas, ja que la incidència d’aquestes malformacions en algunes races és elevada i no sempre van associades a signes clínics.

¿Quines opcions de tractament hi ha per la Siringomièlia?

El tractament de la Siringomièlia dependrà de la causa subjacent.

Com a tractament mèdic es pot optar per furosemida i prednisolona a dosis antiinflamatòries.

Si el tractament mèdic no dona bons resultats es pot realitzar una descompressió quirúrgica de la fosa caudal: craniectomia suboccipital.

La rehabilitació s’ha d’incloure en el pla de tractament d’aquests pacients, tant a curt com llarg termini, millorant la força muscular, la coordinació, l’equilibri, i la seva qualitat de vida en general.

¿Com pot ajudar la rehabilitació als gossos que tenen siringomièlia?

La rehabilitació pot jugar un paper clau en l’evolució i el pronòstic dels animals amb siringomièlia. Per mostrar-ho farem servir un cas clínic, el de Mia, una Chihuahua de 8 anys.

Mia va anar a l’Hospital Veterinari Glòries per dificultats per caminar, majoritàriament a les extremitats posteriors, però també de les anteriors en menor grau. El departament de neurologia, després de realitzar una exploració neurològica i una ressonància magnètica, va diagnosticar a Mia una hèrnia discal T12-T13, però també, una siringomièlia a tota la columna.

A Mia se li va realitzar una hemilaminectomia T12-T13 dreta on es va evidenciar una protrusió greu del disc intervertebral amb compressió medial ventral de la medul.la espinal.

Primera valoració funcional de Mia a CRAR

Mia mostrava atròfia muscular lleu a extremitats posteriors, el to muscular de l’extremitat posterior dreta estava molt disminuït i hi havia espasticitat a la posterior esquerre, a més d’una absència de to a la cua.

No presentava dolor a la palpació toracolumbar, però sí hi havia  trigger points actius a tríceps bilateral i múscul dorsal ample.

Mia estava paraplègica, s’asseia amb extremitats posteriors esteses i adducides.

Durant l’examen neurològic es va detectar:

  • Estat mental alerta.
  • Respostes posturals absents EEPP.
  • Reflexes espinals ok EPI, augmentat EPD.
  • Sensibilitat profunda ok EEPP, superficial disminuïda EPD, perineal disminuït, panicular present al costat esquerre fins L3. Sensibilitat dors present bilateral fins L5.
  • Mia tampoc volia incorporar-se de les extremitats anteriors, i tenia molta espasticitat a EAD.

Objectius i pla de rehabilitació de Mia

Els nostres objectius en el cas de Mia van ser:

  • Control del dolor i la inflamació.
  • Acceleració de la cicatrització.
  • Millorar el control neuromotor de les EEPP.
  • Augment trofisme muscular EEPP.
  • Control canvis compensatoris al terç anterior i possible patologia cervical deguda a Siringomièlia.

En el cas de Mia, la presència de sensibilitat i el control d’esfínters parcial eren signes de bon pronòstic de recuperació de la marxa voluntària, però la siringomièlia va complicar l’evolució.

El pla de rehabilitació que vam recomanar va ser de 2 sessions setmanals de:

  • Làser: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
  • Electroestimulació: electrodes col.locats a la pell on administrem impulsos elèctrics que provoquen contraccions musculars.
  • Cinesiteràpia passiva i activa per ajudar a recuperar el control neuromotor EEPP: tractament mitjançant moviments de les extremitats. En el cas de la cinesiteràpia passiva els moviments els realitza el veterinari rehabilitador, en la cinesiteràpia activa el pacient està involucrat en la tasca voluntària de realitzar la contracció muscular i/o moviment corporal. Aquest tipus de terapies millora l’arc de mobilitat actiu i passiu, la massa/Força/Resistència muscular, la propiocepció., l’equilibri. la coordinació, la resistència cardiovascular; a més, ajuda a reeducar la marxa i afavoreix la pèrdua de pes.

Com és habitual en els casos que tractem, vam instaurar rutines de rehabilitació per casa. La implicació dels tutors en aquestes rutines és vital per aconseguir la bona evolució dels pacients, i en el cas de Mia aquests exercicis eren vitals per aconseguir un estat ambulatori, suposant el 50% de la teràpia de rehabilitació. Per poder aconseguir una millora neurològica s’ha de realitzar una estimulació del sistema nerviós constant.

La progressió de la Mia està sent molt favorable, com pots veure en el vídeo.

···
1
CRAR BCN
Hola, deixa’ns el teu missatge i et respondrem el més aviat possible.
...
Hola, déjanos tu mensaje y te responderemos lo antes posible.
...
Hi, leave us your message and we will reply as soon as possible.