Les mans són una eina diagnòstica i terapèutica i una de les teràpies que oferim al CRAR. La teràpia manual ens serveix tant per detectar qualsevol alteració com per obtenir informació i tractar moltes patologies.

Al CRAR utilitzem les mans per detectar contractures, lesions, canvis morfològics, etc. A més, la sensació al flexionar o extendre una articulació ens dóna informació sobre què pot estar passant.

D’altra banda, amb la teràpia manual podem tractar moltíssimes patologies i, finalment, ensenyem exercicis concrets de massatge als propietaris perquè puguin fer-los a casa.

Quan s’aplica la teràpia manual?

El massatge es defineix com la manipulació dels teixits tous amb les nostres mans i el nostre cos.

Històricament, els massatges apareixen amb la necessitat del ser humà de fregar-se les zones adolorides i les civilitzacions antigues ja l’utilitzaven per la relaxació muscular i també pel tractament de determinades patologies.

Generalment, el massatge s’utilitza com una tècnica complementària per:

  • Alleujar el dolor.
  • Tractaments de la musculatura.
  • Casos de reducció de mobilitat.
  • Teràpia preventiva en medicina esportiva i millora del rendiment en animals de competició i de treball.
  • Estimular la cicatrització.
  • Tractar problemes ortopèdics.
  • Millora de malalties cròniques com l’osteoartrosi.
  • Alliberar endorfines i activar neuropèptids.

D’altra banda, la teràpia manual està contraindicada en cas de febre, shock, inflamació aguda, problemes de pell, malalties infeccioses o tumors.

Què produeix cada tipus de massatge?

Cada tipus de massatge produeix un efecte diferent a l’organisme. Per exemple:

  • Stroking: redueix la resposta a l’estrés perquè disminueix la producció d’hormona ACTH. Per tant, és un massatge superficial que provoca un efecte relaxant i prepara al pacient per la manipulació posterior.
  • Effleurage (drenatge): és molt útil pel tractament d’edemes distals ja que ajuda a augmentar la circulació sanguínia i limfàtica.
  • Petrissage (amassament): és un tipus de massatge més profund que es realitza amb l’animal relaxat (ha d’anar precedit pels 2 anteriors). S’aconsegueix relaxar la musculatura, estimular la circulació i ajudar a l’eliminació de l’àcid làctic produït després de l’exercici (gossos de competició i/o treball: evita les “agulletes”).
  • Hacking/Clapping (percussió): millora la circulació i relaxa la musculatura. Per tant, es recomana el seu ús després de manipulacions més profundes per relaxar els músculs. D’altra banda, en animals amb problemes respiratoris ajuda a alliberar secrecions quan s’aplica sobre els pulmons.
  • Massatge de fricció transversa o de Cyriax: el seu principal objectiu és recuperar la mobilitat de la zona lesionada mitjançant la reducció d’adherències i, fins i tot, ajuda a la prevenció per evitar que apareguin gràcies a l’efecte hiperèmic sobre el teixit. Des del CRAR recomanem aplicar-lo en diverses sessions i en períodes de pocs minuts alhora que s’alterna amb massatges més relaxants per calmar al pacient.
  • Pressió circular sobre els trigger points: ajuda a alliberar àrees de tensió molt localitzades així com contractures o nusos musculars.
  • En animals joves: indueix un major desenvolupament del còrtex i subcòrtex cerebral i, per tant, millora el desenvolupament neural i l’aprenentatge.
Resum de les principals tècniques per a massatges de descàrrega.

Quins efectes té la teràpia manual?

Segons el tipus de teràpia manual que s’aplica i la zona d’aplicació, els massatges provoquen canvis en diversos sistemes de l’organisme.

Teràpia manual i sistema limfàtic i circulatori

Per a que aquesta teràpia manual tingui èxit, és imprescindible conéixer l’anatomia i la fisiologia d’ambdós sistemes.

La taxa de flux limfàtic està determinada per:

  • La pressió del líquid intersticial.
  • L’activitat de drenatge.

Segons el sentit de la compressió dels teixits i fluids, els efectes són diferents:

  • Contra la superfície externa dels grans vasos limfàtics: provoca un augment de la pressió del líquid intersticial i això ajuda a desplazar el líquid cap al sistema limfàtic.
  • De distal a proximal: desplacem el líquid de les extremitats cap al centre del cos.

A nivell circulatori el procès és similar i la pressió exercida amb la teràpia manual provoca un augment de la pressió dels teixits, amb la qual cosa es creen gradients entre l’espai intersticial i els vasos sanguinis.

En resum, la teràpia manual té un efecte de neteja sobre els teixits ja que atrau nous nutrients i redueix la quantitat de substàncies irritants i inflamatòries. Això es tradueix en una disminució del dolor muscular post-exercici i en la prevenció de dolors crònics.

D’altra banda, el massatge també estimula els nervis autònoms, la qual cosa provoca canvis tant en el sistema nerviós com en el circulatori. Per tant, al CRAR ho tenim molt en compte quan acudeixen al nostre centre pacients que presentin patologies en aquests sistemes.

Teràpia manual al CRAR

Efectes sobre la musculatura

A l’estirar un múscul s’estimula el fus es produeix un efecte de contracció reflexa sobre ell i una inhibició reflexa sobre el múscul antagonista.

Així, la teràpia manual pot actuar amb a estímul extern que augmenta o disminueix el to muscular.

M. Jacobs va descriure els efectes del massatge en el tractament del dolor i va afirmar que la teràpia manual pot ser d’utilitat per alleujar contractures, que indueixen a perpetuar el cercle viciós dels espasmes musculars.

L’aplicació regular de la teràpia manual:

  • Millora el to muscular (el suavitza).
  • Augmenta la plasticitat del teixit connectiu que hi ha entre els fascicles.
  • Millora el moviment entre les diferents capes musculars.
  • Estira qualsevol teixit adherit o fibròtic existent a la zona.
  • Combinada amb estiraments, també millora la capacitat d’extensió i la força del teixit connectiu associat.

Com afecta al dolor i a les sensacions aferents?

Segons W. Ueda et al., l’aplicació d’un massatge suau postquirúrgic té un efecte analgèsic degut a l’estimulació dels receptors sensorials i, per tant, a l’augment de sensacions aferents (disminueix la nocicepció).

En un estudi fet a pacients humans, Carreck va demostrar que la teràpia manual augmentava el llindar del dolor.

L’estimulació nerviosa redueix la sensibilitat dels mecanorreceptors fent que es redueixi la sensació de dolor quan s’aplica un massatge sobre teixits, vasos sanguinis i/o limfàtics ja que també afecta als nervis associats.

Finalment, l’efecte de neteja descrit anteriorment també actua a nivell sensorial reduint el dolor crònic.

El teixit connectiu i la teràpia manual

El col·làgen és el principal component del teixit connectiu que, per la seva estructura, és capaç de resistir la tensió axial. S’organitza en fusos de fibres lleugerament arrugats i cada fibra està formada per cadenes d’aminoàcids unides entre si per ponts d’hidrògen que aporten estabilitat a les fibril·les i ajuden a la formació del col·làgen.

L’orientació de les fibres de col·làgen dependrà de les forces a les quals el teixit es veu sotmès. Degut a la tensió constant, el teixit connectiu presenta un comportament que segueix la corba de tensió-deformació.

Quan seleccionem una tècnica de massatge hem de pensar que a l’aplicar càrregues:

  • Ràpides: l’elongació es produeix per relaxació. A més s’augmenta la temperatura per la fricció dels teixits.
  • Suaus: l’elongació es produeix per lliscament (no permanent).

També cal tenir present que aplicar càrregues ràpides augmenta la rigidesa dels teixits i que els teixits deshidratats es treballen i s’estiren pitjor.

El massatge postquirúrgic ajuda a mobilitzar els teixits i a eliminar les adherències mitjançant lliscament i augment de l’intercanvi de fluids.

Mobilitzacions passives en races petites.

Coneixies tots aquests efectes de la teràpia manual? Si tens qualsevol pregunta o vols referir-nos algun pacient, contacta amb nosaltres fent clic aquí.

[Total: 0   Average: 0/5]