Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, volem parlar d’una nova teràpia, la teràpia neural, que hem incorporat en els nostres serveis gràcies a Pilar Ortiz, una de les noves veterinàries rehabilitadores de CRAR.

La teràpia neural és un mètode terapèutic amb una visió integrativa i holística.

  • Medicina integrativa, per la capacitat de poder combinar-se amb altres teràpia.
  • Holística, perquè te un enfoc del pacient i de la malaltia com un procés multifactorial.

D’on prové la teràpia neural?

Els inicis de la teràpia neural estan a la doctrina anomenada “Nervisme”.

Aquesta doctrina va néixer dels treballs realitzats per Pavlov i la van desenvolupar diversos autors russos com Speransky i Sechenov.

Les bases teòriques del Nervisme determinen que:

  • El sistema nerviós coordina i integra tots els processos fisiològics i patològics de l’organisme.
  • Determina el comportament dels éssers humans i dels animals en la seva relació amb l’ambient.
  • Observa el sistema nerviós com un sistema integrat on si s’infringeix una lesió en un punt del sistema, aquesta es reflexarà a totes les parts d’ell mateix.

A la primera meitat del segle XX es comença a desenvolupar la tècnica i la pràctica de la teràpia neural a l’escola alemanya dels Huneke.

Què és la teràpia neural i per què serveix?

La teràpia neural és un mètode terapèutic que exerceix la seva acció mitjançant l’aplicació d’anestèsics locals a baixes concentracions en forma d’injeccions en unes zones concretes del cos. Aquestes injeccions no tenen una finalitat anestèsica, si no terapèutica.

Les vies per les quals la teràpia neural actua, se segueixen investigant, però el que sí que se sap és que el tractament, mitjançant injeccions de procaïna, pot alterar l’electrofisiologia i canvia el to del sistema nerviós autònom.

La Teràpia Neural pot ser efectiva per a moltes patologies, incloent-hi dolors d’articulacions, atòpia, desordres immunomediats, problemes gastrointestinals, malaltia renal, problemes hormonals (hipotiroïdals, Cushing, etc.), trastorns neurològics i altres afeccions.

El paper del sistema nerviós autònom a la teràpia neural

L’enfocament de la teràpia neural se centra en els mecanismes reguladors que involucren el sistema nerviós autònom, on intenta proporcionar i conservar l’estat d’homeòstasi, entesa com un entorn físic i químic estable. Per aquesta raó sovint també es coneix com a “teràpia de regulació”.

En alguns casos, el deteriorament sistèmic de la funció del sistema nerviós autònom fa que no hi hagi una regulació adequada de l’organisme i desencadena alteracions electroquímiques de llarga durada als teixits i produeix símptomes diversos a altres zones de l’organisme.

Tot i que cal tenir en compte que no tota la regulació es produeix a nivell del sistema nerviós autònom. L’organisme compta amb nombrosos sistemes, des del pla cel·lular fins al sistèmic.

Com es realitza la teràpia neural?

Com ja hem comentat abans, el professional veterinària aplica injeccions de procaïna a unes zones molt concretes. Aquestes zones es determinen després d’una valoració detinguda del pacient on s’inclou també la seva història de vida.

Mitjançant aquestes injeccions estimulem els mecanismes de l’organisme per regular-se, sense alterar els processos biològics i fisiològics naturals.

La procaïna presenta un potencial de membrana alta que repolaritza i estabilitza el potencial de membrana cel·lular afectat. A més, és un anestèsic local amb temps de vida curta, baixa toxicitat, simpaticolític i amb efecte antiinflamatori, antibiòtic i antineoplàsic.

Aquestes aplicacions poden ser úniques o diverses, a la superfície de la pell, a qualsevol part del cos o al sistema ganglionar de l’organisme. Es busca la proximitat dels nervis, seguint els de la musculatura corporal o els relacionats amb les vísceres (pulmó , fetge, intestí, bufeta, etc.).

Els resultats de la teràpia neural poden ser variables, tot dependrà del pacient i del seu ambient:

  • Poden ser definitius.
  • Mantenir-se durant un temps i després tornar a aparèixer amb el mateix quadre clínic o un altre de diferent.
  • Ocasionalment, els símptomes del pacient poden empitjorar temporalment o mostrar nous símptomes, generalment presentats amb anterioritat pel pacient. Això pot ser degut a l’existència d’un altre “camp d’interferència” que cal detectar i tractar.
  • Altres vegades, no s’observen canvis i cal repetir i/o replantejar-se els llocs d’aplicació.