Cas realitzat per Eva Vidal López, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar-te d’una de les lesions tendinoses que amb més freqüència requereix d’intervenció quirúrgica: el trencament del tendó d’Aquil.les.
Però què pensaries si et dic que et presentarem un cas en el que vam realitzar tractament conservador amb èxit?
Anatomia del tendó d’Aquil.les
En realitat no es tracta d’un únic tendó, si no que està format per la unió de tres tendons diferents:
- Gastrocnemi
- Flexor digital superficial
- Tendó comú del bíceps femoral, gracilis i semitendinós
El tendó calcani o tendó d’Aquil·les s’encarrega de l’extensió de l’articulació tibio-tarsal.
Tipus de lesió del tendó d’Aquil.les
Hi ha tres tipus de lesions del tendó d’Aquil·les:
- Trencament complet, que sol tenir una causa traumàtica aguda i observem un plantigradisme molt evident.
- Trencament parcial, que sol tenir una aparició més crònica conseqüència d’un estrès repetitiu durant l’exercici. El trencament parcial, a més, es subdivideix en:
- Ruptura múscul-tendinosa.
- Ruptura completa del tendó amb el paratenon intacte.
- Lesió del gastrocnemi o ruptura del flexor digital superficial.
- Tendinitis crònica o tendinitis calcificant.
Diagnòstic del trencament del tendó d’Aquil.les
Per poder identificar el tipus de lesió haurem de fer servir diverses tècniques diagnòstiques, entre les quals ens trobem l’ecografia múscul-esquelètica.
La utilització de l’ecografia pel diagnòstic de patologies del sistema múscul-esquelètic forma part del protocol habitual en medicina humana, i el seu us s’està estenent també a la medicina veterinària. Inicialment va tenir un major desenvolupament dintre de la clínica equina pel diagnòstic de lesions de lligaments i tendons, però a l’actualitat la seva aplicació s’està estenent a la clínica de petits animals.
El diagnòstic correcte influeix en l’èxit del tractament, i l’ecografia múscul-esquelètica és una eina de gran utilitat sobretot en alteracions de teixits tous com tendons, músculs o lligaments.
Tractament del trencament del tendó d’Aquil.les
Com hem comentat anteriorment, el tractament d’elecció en moltes d’aquestes lesions és la cirurgia que es basa en la realització d’una tenorràfia i una posterior immobilització de l’articulació tibio-tarsal per reduir la tensió de la zona anastomosada.
No obstant, en alguns casos, com en el que compartirem a continuació, es pot optar per un tractament conservador fent us de teràpies de rehabilitació.
Tractament conservador del trencament del tendó d’Aquil.les (a propòsit d’un cas)
La Mia és una Weimaraner de 8 anys que va ser referida per l’Hospital Veterinari del Mar i Clínica Veterinària L’Animalari, per una lesió al tendó d’Aquil·les. Se sospitava d’un trencament parcial del tendó a conseqüència d’un mal gest en un esglaó.
Inicialment se’ls hi va recomanar cirurgia, degut a l’alt risc de seccionar-se del tot, però la família de la Mia va decidir intentar evitar la cirurgia i optar per un tractament conservador.
Valoració funcional i diagnòstic
En la primera valoració funcional de Mia vam detectar:
- No recolzava del tot els dits de l’extremitat posterior esquerre, que a més, presentaven una forma de “garra” degut a la retracció dels dits conseqüència de la lesió tendinosa.
- Presentava una descàrrega asimètrica que era menor a l’extremitat posterior esquerre.
- Engruiximent sever del tendó del gastrocnemi de l’extremitat posterior esquerre, la zona distal d’inserció amb calcani era la més afectada.
- Inflamació i edema a tot el tendó del gastrocnemi, amb laxitud moderada del tendó.
- Laxitud del tars esquerre quan carregava pes, amb rotació externa en algunes ocasions.
- Dolo lumbar, probablement compensatori.
A les radiografies del centre remisor s’observava una calcificació a nivell del tendó, i vam recomanar la realització d’una ecografia múscul-esquelètica per determinar la zona i l’abast de la lesió, i així també poder fer un control ecogràfic de l’evolució durant el tractament.
L’ecografia va mostrar:
- Trencament fibril·lar extens del múscul gastrocnemi lateral de l’extremitat posterior esquerra proper a l’origen miotendinós i amb afectació del terç distal del múscul.
- Trencament parcial de la inserció tendinosa del gastrocnemi, per la part més medial, amb un hematoma adjacent que conté una calcificació de teixit.
- Bursitis retro calcània.
Pauta de rehabilitació
Degut a la gravetat de la lesió, inicialment vam recomanar repòs i teràpia combinada de radiofreqüència, làser i teràpia manual setmanal. El nostre objectiu principal va ser reduir la inflamació i l’edema, així com afavorir la producció i correcta organització del col·lagen que afavoreixi millorar l’elasticitat i força del tendó, a més d’accelerar la cicatrització.
Paral.lelament vam tractar el problema lumbar amb teràpia manual i quiropràctica.
Com és habitual en els casos que tractem, vam instaurar rutines de rehabilitació per casa. La implicació dels tutors en aquestes rutines és vital per aconseguir la bona evolució dels pacients.
Fins que no es va detectar una millora en la resistència de l’estructura del tendó no es van començar a fer exercicis actius.
Els tractaments conservadors en aquest tipus de lesions solen necessitar d’una durada mínima de 2 mesos, i un control molt estret degut al risc de fractura completa o avulsió aguda.
La progressió de la Mia està sent molt favorable tant a nivell del control del dolor lumbar com de la lesió tendinosa.