Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona et volem parlar de l’osteoartrosis felina.

La osteoartrosi felina o malaltia degenerativa articular, igual que passa en gossos, és una de les malalties causants de dolor més freqüents, sobretot en pacients d’edat avançada.

Existeixen diversos estudis específics de osteoartrosi felina. En un d’ells van mostrar que un 92% de pacients felins, de totes les edats, tenien almenys una articulació afectada amb signes radiològics. Altres estudis parlen del 61% amb signes de malaltia degenerativa articular en una articulació i un 48% almenys en dos.

Malgrat ser una malaltia igual de comuna en gossos que en gats, en el cas de la osteoartrosi felina, únicament es diagnostiquen la meitat dels casos i només s’arriba a tractar a un 13%.

La malaltia degenerativa articular s’associa a diferents factors de risc o desencadenants, com anormalitats conformacionals, obesitat, trauma, etc.

En el cas dels felins, l’etiologia dels processos degeneratius articulars té un origen primari gairebé en el 90% dels casos. Pel que hem d’estar molt atents en races predisposades a displàsia de maluc, com el Maine Coon o Bosc de Noruega, o gats Scottish Fold on la osteocondrodisplasia és una dominant patològica i es pot associar a malaltia degenerativa en un futur.

Com hem comentat anteriorment, entre els factors de risc està l’obesitat. El pes és un factor crític en la malaltia degenerativa articular i es deu a diversos motius:

Mobilitat: els animals amb sobrepès o obesitat solen tenir pitjor condició corporal i menys proporció de massa muscular, la qual cosa produeix menor estabilitat articular, augment del dany i més dolor.
Estrès articular: més quilos per unitat de superfície de cartílag.
Inflamació crònica: el teixit adipós és proinflamatori a causa de l’alliberament de leptines.

Patogènia del dolor en la malaltia degenerativa articular felina

La malaltia degenerativa articular (EDA) és una malaltia en si mateixa que engloba a totes les estructures que conformen l’articulació.

El dolor és el principal símptoma i té un paper determinant en l’evolució de la malaltia.

La osteoartrosi o EDA es caracteritza pel deteriorament del cartílag articular, amb remodelació òssia associada i formació de osteofits, induint-se modificacions en la membrana sinovial, amb alteració de tots els components articulars.


La inflamació de l’articulació provoca mort de condròcits i degeneració de la matriu i el col·lagen que la sustenta, s’alliberen major quantitat de mediadors d’inflamació i radicals lliures, que produeixen una progressió de la malaltia cap a la càpsula sinovial, lligaments, tendons i músculs pròxims.

Pel que és més correcte parlar de dolor musculoesquelètic que de dolor articular.

El cartílag i l’os subcondral no estan proveïts d’innervació, per la qual cosa malgrat estar implicats en la pròpia malaltia no ho estan en el dolor que desencadena.


Les terminacions nervioses es troben en el teixit intersticial i perivascular situat en la càpsula fibrosa sinovial, en el teixit gras articular, en les beines adventícies del sistema arterial que nodreix l’articulació i també a nivell de periosti.

Per tot el que hem explicat anteriorment, és important tenir en compte que el dolor produït per aquesta malaltia va més enllà de l’articulació.

Les terminacions nervioses presents en l’articulació, a més de transmetre informació nociceptiva i propioceptiva, també alliberen mediadors proinflamatoris en els teixits periarticulars, creant i augmentant els fenòmens de hiperexcitabilitat de les terminacions nervioses, establint-se a més fenòmens de sensibilització:

Sensibilització perifèrica: la intensitat del dolor és independent als estímuls inicials.
Sensibilització central: la hiperexcitabilitat activarà les neurones espinals i supraespinals modificant l’ambient neuronal a nivell de receptors i neurotransmissors.

Com s’identifica el dolor en la malaltia degenerativa articular felina?

El dolor articular que pateixen els gats no sol produir coixera, això és degut a la pròpia naturalesa del gat.

El gat amb dolor limitarà el seu moviment, dormirà més, tindrà més dificultat per a pujar i baixar escales o zones altes. Aquesta actitud pot confondre’s erròniament amb el procés d’envelliment natural de l’animal.

És el nostre treball com a veterinaris conscienciar a les famílies que conviuen amb gats sobre el dolor de la osteoartrosi felina i educar-los per a reconèixer els signes de dolor a casa.

Per a reconèixer les manifestacions de dolor i monitoritzar l’evolució de la malaltia disposem d’eines tan útils com:

  • Les escales de dolor: no existeixen proves d’imatge ni analítiques que puguin objectivar el grau de dolor que està experimentant el nostre pacient. Les escales de dolor ens ajudaran a determinar i controlar l’evolució del dolor.
  • Enregistrament en el domicili de l’expressió del gat en repòs i en moviment, així com puja i baixa, l’entrada i la sortida del sorral, com es llepa i es neteja, o com camina o la seva postura quan menja.

Tractament de la malatia degenerativa articular felina

El tractament de la malaltia degenerativa articular va encaminat al control del dolor i millorar el benestar de l’animal.
El millor enfoc terapèutic per a tractar aquesta malaltia és realitzar un maneig multimodal:

  • Fàrmacs antiinflamatoris i analgèsics.
  • Anticossos monoclonals del Factor de Creixement Nerviós.
  • Nutracèutics.
  • Teràpies complementàries, com l’acupuntura i la hidroteràpia.
  • Modificacions ambientals.

Us deixem un enllaç al cas de Nice, un gat amb osteoartrosi que vam tractar al nostre centre. En aquest cas podeu veure tots els beneficis de les teràpies de rehabilitació en el maneig del dolor musculoesquelètic.