Cas realitzat per Eva Vidal, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem compartir el cas d’un gat de 16 anys amb osteoartrosis felina que li va produïr dolor crònic durant 4 anys.
Nice és un gat europeu sènior, amb un historial molt semblant a la de molts dels teus pacients felins:
- Problemes de mobilitat amb coixera i dolor generalitzat de fa 4 anys.
- Cistitis idiopàtica.
- Exodòncies per gingivoestomatitis crònica.
- Soprepès.
El Centre Veterinari Mivet Gran Via van diagnosticar a Nice de osteoartrosis a les extremitats anteriors, a colzes i carps. Es van fer tractaments amb AINEs fins que es van alterar els valors de SDMA, des de llavors estava prenent buprenorfina però el deixava molt adormilat i no controlava del tot el dolor, pel que van decidir referir-nos el cas per fer tractament multimodal.
La incidència de OA felina és del 40%, però tan sols es diagnostiquen la meitat dels casos, i només s’arriben a tractar un 13%.
El dolor articular a l’espècie felina no sol produir coixeres, el més comú són canvis en el seu comportament: dormen més, interaccionen menys, pugen i baixen de zones altes amb dificultat, augmenten les conductes agressives…
Els seus cuidadors atribueixen aquests canvis a la mateixa edat i no a la presencia de dolor. A més, s’ha de tenir en compte que els gats són especialistes en camuflar el dolor o els signes de malaltia per no ser presa dels depredadors. És precís doncs, reconèixer les manifestacions de dolor crònic per poder diagnosticar i iniciar una teràpia multifactorial individualitzada a les necessitats del pacient.
Primera valoració funcional
- Examen neurològic: Estat mental alerta, reflexes espinals i sensibilitat a extremitats posteriors bons, no hi ha atàxia, respostes posturals extremitats posteriors correctes.
- BCS: 8/9
- Dinàmica: Coixera 1/6 extremitat anterior dreta, escurçament lleu del pas de l’extremitat posterior dreta i rigidesa de la columna al pas.
- Estàtica: En estació desplaça extremitat posterior dreta una mica cap a caudal, lleu atròfia muscular extremitat anterior dreta. Mobilitzacions cervicals correctes, posició cua i cap bona. Molèstia a la mobilització dorsal de la cua, dolor a la zona lumbar i maluc dret. Bon ROM general EEPP i EEAA.
Objectius
- Mantenir el ROM de les articulacions.
- Control dolor i inflamació.
- Augmentar trofisme muscular.
- Control de pes.
Pla de rehabilitació
En aquest cas vam proposar 1 sessió setmanal amb radiofreqüència o làser, adaptant-nos al pacient.
A Nice no li va agradar al principi tanta manipulació, per tant vam adaptar el pla de rehabilitació i vam passar a fer làser conjuntament a TENS. D’aquesta forma vam reduir l’estrès de tal forma que fins i tot es quedava adormit durant la teràpia.
La pèrdua de pes va ser un objectiu prioritari, pel que vam pautar exercicis actius i pautes per realitzar a casa.
Les teràpies de rehabilitació veterinària que vam fer servir van ser:
- Làser/Radiofreqüència: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
- TENS-Electroestimulació: elèctrodes col·locats a la pell amb efectes analgèsics.
A les rutines de rehabilitació que instaurem a casa és imprescindible la implicació dels tutors, sobretot en felins, per aconseguir una bona evolució dels pacients.
Evolució
En els següents vídeo pots veure la situació del Nice abans de començar la rehabilitació i després.
Com has pogut veure, va millorar molt el grau de dolor, es mostrava més actiu i tenia més ganes de menjar. A més, mostrava més ganes de moure’s, desplaçant-se per tota la casa quan abans estava sempre tombat.
Els tutors de gats , i a vegades també alguns companys veterinaris, pensen que la rehabilitació en pacients felins no és una opció. Però la realitat és que sí podem fer fisioteràpia i, a més, és la nostra obligació buscar els tractaments que ajudin a aconseguir el benestar dels nostres pacients.
La fisioteràpia en l’espècie felina s’haurà d’adaptar a cada cas, igual que en gossos, tenint especial cura en aquelles teràpies on el gat és més sensible, com per exemple alguns corrents elèctrics i la hidroteràpia.
