Cas realitzat per Eva Vidal López, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar d’un problema recurrent en les èpoques càlides, el síndrome del gat paracaigudista.
Utilitzarem el cas de Serafin, un gat europeu jove de dos anys, com a exemple.
Serafin va caure d’un cinquè pis i va patir múltiples lesions:
- Pneumotòrax i contusió pulmonar (amb hemotòrax lleu).
- Pancreatitis.
- Reacció peritoneal secundària a traumatisme.
- Fractura de carp (luxació completa) amb ferida i necrosis de teixits, complicant-se amb un abscés.
- Fractura de la mandíbula per dos punts.
Els companys de l’Hospital Veterinari del Mar el van tenir hospitalitzat diversos dies, li van col·locar una sonda nasogàstrica per facilitar l’alimentació de Serafín, i un cop estabilitzat es va realitzar cirurgia:
- Panartròdesis de carp dret.
- Col·locació de placa híbrida 2.0/1.5 d’artròdesis.
- Fresa articular complet i autoinjert de metàfisis humeral ipsilateral.
Una de les urgències més freqüents a la primavera i els estius és el traumatisme en gats per caigudes des de finestres o balcons.
Les distraccions dels cuidadors, la curiositat que caracteritza l’espècie felina, la manca d’experiència dels gats joves i el començament de la pubertat (activitat sexual), són les principals causes que provoquen que el gat es precipiti al buit.
Hi ha la falsa creença que els gats en caure de quatre potes no pateixen lesions greus, cosa que dista molt de la realitat.
Per què els gats cauen drets?
Aquesta característica dels gats té una base física que té a veure amb diferents aspectes de l’anatomia i l’evolució de l’animal:
– Els gats compten amb una espina dorsal molt flexible i no tenen clavícula, cosa que els permet fer girs increïbles que semblen gairebé una acrobàcia.
– Les potes tenen una gran mobilitat, durant les caigudes les estenen per produir resistència i així frenar la velocitat a què cauen. En aquest punt també els ajuda el gruix de la pell.
– Els felins, a més, compten amb cossos lleugers i un sentit de l’orientació agut. Quan estan a punt de caure calculen on és el terra usant l’oïda interna i la vista, i giren el seu cos per orientar les potes cap a la superfície ferm.
No obstant això, quan l’alçada no és suficient el gat no pot fer el moviment complet i caurà en una posició menys afavoridora
Primera valoració funcional
- Estàtica:
- Extremitat anterior dreta: atrofia muscular moderada, carga de pes inferior. Estabilitat completa al carp amb adherències moderades a la incisió quirúrgica. Limitació a l’extensió dels dits.
- Mandíbula: obertura completa de la boca, lleu hipotonia maseter esquerre, mandíbula estable a la manipulació..
- Presència tub esofagostomia.
- Altres mobilitzacions: mobilitzacions cervicals i de cua correctes, sense dolor. Luxacions en diversos punts de la cua, el més greu a la meitat. Bona sensibilitat de la cua. Es palpa callo ossi a zona distal V metacarpià EAI. Mobilitzacions EEPP correctes. No hi ha dolor toraco-lumbar.
- Dinàmica: Coixera 2/6 EAD, escurçament del pas a EAD a conseqüència de la no flexió del carp. Acusada flexió del colze de l’EAD per compensació.
Examen neurològic: Estat mental alerta, respostes bones a les quatre extremitats, bona sensibilitat EEEPP. Reflexa perineal i panicular positius.
Objectius
- Postoperatori artròdesis carp dret i fractura mandibular.
- Control de dolor i inflamació (carp EAD i articulació temporomandibular).
- Reeducació postural i de la marxa, millorar recolzament EAD. Hi havia un risc que realitzés un mal recolzament per supinació, una complicació frecuent en gats amb aquest tipus de lesions.
- Control canvis compensatoris, especialment colze i espatlla.
- Augmentar trofisme muscular EAD.
Pla de rehabilitació
La recomanació en aquest cas va ser de 1 sessió setmanal.
Les teràpies de rehabilitació veterinària que vam fer servir van ser:
- Làser: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
- Electroestimulació (EMS): elèctrodes col·locats a la pell on administrem impulsos elèctrics que provoquen contraccions musculars.
- Cinesiteràpia activa: tractament mitjançant moviments actius, que involucra el pacient en la tasca (voluntària) de realitzar una contracció muscular i/o moviment corporal. Aquest tipus de teràpies millora l’arc de mobilitat actiu i passiu, la massa/Força/Resistència muscular, la propiocepció, l’equilibri. la coordinació, la resistència cardiovascular; a més, ajuda a reeducar la marxa i afavoreix la pèrdua de pes.
Evolució
Serafin va tenir una evolució molt bona, al finalitzar les sessions de rehabilitació pautades:
- Havia millorat la massa muscular.
- Obria la boca sense problemes, sense dolor en l’articulació temporomandibular.
- Carp EAD estava estable. Tolerava bé el joc, tot i que presentava una lleugera asimetria a EEAA en el moment de córrer.
És veritat que les lesions que experimenten els gats són menors a les que experimentaria un gos o nosaltres mateixos en caure, però mai no hem de menysprear-les i recordar que l’espècie felina sol emmascarar els símptomes de malaltia com a mecanisme de supervivència.
