Cas realitzat per Marina Gonzalo, veterinària rehabilitadora de CRAR

Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem compartir el cas d’un gat amb una neuropatia del nervi ciàtic secundària a un politraumatisme. Ciao és un gat de raça Abisini de 8 anys que es va quedar atrapat a una finestra abatible.

Com a conseqüència d’aquest accident va patir lesions a la zona del maluc:

  • Fractura ili dret amb desplaçament.
  • Subluxació sacroilíaca esquerre.
  • Fissura isquion caudal esquerre.

El Ciao va ser atès d’urgència en un hospital per realitzar una cirurgia reconstructora, que va consistir en:

  • Osteotomia de trocànter major del maluc dret.
  • Pin amb banda de tensió.


i el Centre Veterinari Animalari del Born va derivar-nos més tard el cas per continuar amb la seva rehabilitació.

Com a conseqüència de les lesions, Ciao va desenvolupar una neuropatia del nervi ciàtic.

El dany en els nervis es pot classificar en 3 nivells:

  • Neuropràxia: és el dany menys sever del nervi ja que amb tractament adequat es pot revertir.

  • Axonotmesis: el teixit connectiu està intacte però els axons es troben parcialment destruïts. El nervi presenta falta de funció motora, dolor i incapacitat d’estirar l’extremitat. Molt freqüentment s’observa atròfia muscular.

  • Neurotmesis: és el dany més greu i moltes vegades irreversible. Es dona una destrucció total dels axons i el teixit connectiu.
  • La recuperació d’una neuropràxia pot portar hores o mesos, i una axonotmesis necessita mesos. En el cas d’una neurotmesis la recuperació no és possible sense cirurgia.

    Per poder diferenciar en quin nivell de neuropatia es troba el pacient, ens basarem en la presència o no de reflexes i dolor superficial. A més, podem realitzar electromiografies i estudis de conducció nerviosa per avaluar el grau de la lesió i poder predir la recuperació.

    En el nostre cas, la sospita principal era d’una axonotmesis del nervi ciàtic.

    Primera valoració funcional

    • BCS: 7/9
    • Dinàmica: monoparèsia ambulatòria, mobilitat de la cua, “knuckling” EPD, disminució de la flexo-extensió de maluc dret.
    • Estàtica: atrofia muscular moderada a tota l’extremitat afectada.
    • Examen neurològic: absència de sensibilitat profunda a dits V i IV, dubtós dit III, resposta postural absent a EPD, reflex patel·lar present, flexor incomplet, gastrocnemi absent.

    Objectius

    • Millorar el ROM de maluc.
    • Millorar signes neurològics.
    • Reeducació de la marxa.
    • Disminuir el pes corporal.

    Pla de rehabilitació

    En aquest cas la nostra recomanació va ser de realitzar 2 sessions de rehabilitació setmanals durant mínim un mes.

    Les teràpies de rehabilitació veterinària que vam fer servir van ser:

    • Làser: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
    • Acupuntura: és una tècnica de la Medicina Tradicional Xinesa, basada en la inserció de fines agulles en localitzacions específiques del cos denominades acupunts.
    • Electroestimulació: l’electroacupuntura és un mètode molt útil per a proveir una estimulació més potent i uns efectes més predictibles de l’acupuntura. Es pot entendre com una tècnica que millora la seva eficàcia.

    Com és habitual en els casos que tractem, vam instaurar rutines de rehabilitació a casa 2-3 cops al dia. És imprescindible la implicació dels tutors en aquestes rutines per aconseguir una bona evolució dels pacients.

    Evolució

    En el vídeo pots veure l’evolució de Ciao durant el període de tractament de fisioteràpia.

    • Ha millorat el to muscular.
    • Augment de les respostes posturals.
    • Ha tornat a utilitzar aquella extremitat per gratar-se, recolzar, saltar….

    És important tenir en compte que la lesió del nervi ciàtic també es pot produir de forma secundària a injeccions intramusculars. És una complicació poc comuna però possible degut al seu tamany i la ubicació perifèrica.

    Tant la injecció intraneural o intrafascicular, com perineuronal, poden produir una axonotmesis.

    Els efectes secundaris de les injeccions intramusculars poden anar des de dolor local a necrosis del nervi.