Cas realitzat per Marina Gonzalo Morata, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar d’una de les lesions de genoll més freqüents a la clínica veterinària: la luxació de rótula.
En aquest article us presentarem el cas de la Molly, una gossa canitx de 6 anys, que fa 2 anys va ser operada de luxació rotuliana a l’extremitat posterior dreta, i ara presentava simptomatologia a l’extremitat esquerre. Gràcies al tractament de rehabilitació, Molly va evitar tornar a entrar a quiròfan…
¿Quines races tenen predisposició a la luxació de ròtula?
La luxació de ròtula és un problema que afecta a totes les races i tamanys, però és més freqüent a races petites, com el Boston y Yorkshire Terrier, Maltés, Canitx miniatura, Canitx nan, Pomerania, Pekinés i Chihuahua.
La incidència en gossos de raça gran ha anat en augment en els últims 10 anys, i races com el Shar Pei, Retriever, Akita o Muntanya del Pirineu es consideren predisposades a aquesta malaltia.
Causes de la luxació de ròtula
La luxació de ròtula pot deure’s a una lesió traumàtica, que provoca una coixesa intensa aguda. Però, freqüentment, està associada a deformacions rotacionals i mala alineació del fèmur i la tíbia.
La causa precisa d’aquesta anormalitat no està del tot clara, molt probablement es tracta d’un problema multifactorial.
El solc femoral on es recolza la ròtula, habitualment és poc profund o està absent en gossos amb luxació rotuliana no traumàtica.
Aquesta patologia es considera una conseqüència d’anomalies esquelètiques complexes que afecten l’alineació general de l’extremitat. Entre aquestes anomalies trobem:
- Anomalies en la conformació del maluc (displàsia maluc).
- Malformació del fèmur, amb angulació i torsió.
- Malformació tíbia.
- Desviació cresta tibial, que és el lloc on s’inserta el tendó de la ròtula sota el genoll.
- Atrofia o massa tensió dels músculs quàdriceps, actuant com la corda d’un arc.
- Lligament rotulià massa llarg.
Presentació clínica i classificació de la luxació de ròtula
La luxació rotuliana es classifica en 4 graus en funció de la gravetat.
- Grau 1: no hi ha luxació espontània de la ròtula, tan sols es luxa a l’aplicar pressió digital. No s’observa coixesa.
- Grau 2: podem desplaçar la ròtula amb els dits, però es torna a col·locar en el solc troclear a l’alliberar la pressió o estendre el genoll. S’observa una coixesa intermitent en la qual l’animal deixa de recolzar l’extremitat afectada, donant els típics salts.
- Grau 3: la ròtula sol estar luxada durant l’exploració, però es pot situar en el solc troclear mitjançant pressió digital, tot i que, sol tornar-se a luxar ràpidament. Pot cursar amb coixesa intermitent en la qual l’animal deixa de recolzar aquella extremitat, o coixesa persistent de recolzament. En moltes ocasions, aquests animals no presenten coixesa, sinó que s’observa l’extremitat arquejada al caminar.
- Grau 4: la ròtula està fixa en una posició luxada i no es pot reintroduir en el solc mitjançant pressió digital. En aquest tipus de luxació observem una coixesa persistent de recolzament o una marxa amb l’extremitat arquejada.
La luxació rotuliana medial és la més freqüent. Habitualment es dona de forma bilateral, però és possible que una extremitat estigui més afectada que l’altre.
És freqüent que la simptomatologia clínica avanci lentament. Inclús, la coixesa pot semblar que es resolgui a mida que passa el temps, però s’ha d’informar a les famílies que això es pot deure a una evolució de la luxació de grau 2 al 3 o 4.
Quan observem un empitjorament agut de la coixesa, pot deure’s al desgast concomitant del lligament encreuat cranial.
Tractament luxació de ròtula
Les luxacions rotulianes de grau 1, en general, no es reparen. Mentre que sí es recomana la reparació en les luxacions de grau 2 a 4, en funció de l’edat i el quadre clínic de l’animal.
La decisió del mètode s’ha de prendre en funció dels antecedents clínics, de l’exploració física i l’edat de l’animal.
En el cas de trobar-nos amb un animal d’edat avançada, on es detecta una luxació rotuliana de forma casual durant l’exploració i la coixesa és no clínica, no estaria justificada la intervenció quirúrgica.
La cirurgia es recomana en:
- Animals adults joves( tot i no presentar quadre clínic) per evitar el desgast prematur del cartílag articular de la ròtula a conseqüència de la luxació intermitent d’aquesta. A més, un 25% dels gossos que presenten luxació de ròtula acabaran desenvolupant lesions al lligament encreuat cranial.
- A qualsevol edat, sempre que presenti coixesa.
- Gossos amb plaques de creixement actives, degut a que la deformitat esquelètica pot empitjorar ràpidament.
Complicacions de la cirurgia
Les tècniques quirúrgiques, en la majoria dels casos, fan que la funcionalitat del quàdriceps es restauri, tot i que en un 16% dels casos pot haver complicacions.
Les complicacions més freqüents després d’una cirurgia per resoldre la luxació rotuliana són:
- Reluxació.
- Pèrdua de fixació de la tuberositat tibial.
Les complicacions són majors quant més gran és el gos i quant més alt el grau de luxació, sobretot si hi ha canvis morfològics significatius associats del fèmur i la tíbia.
Tractament de rehabilitació per la luxació ròtula
Per explicar-te el tractament de rehabilitació per la luxació de ròtula farem servir el cas de la Molly, una gosseta de 6 anys referida de l’Hospital Veterinari Anicura Ars Veterinària.
La Molly va realitzar un pla de rehabilitació postquirúrgica fa 2 anys quan es va operar de luxació de ròtula a l’extremitat dreta. En aquella ocasió, Molly va passar dos vegades per quiròfan per una reluxació, però després de molt treball va tenir una bona evolució.
A l’actualitat va venir a CRAR perquè va començar a mostrar simptomatologia de luxació de ròtula esquerre.
Pla de rehabilitació de Molly
En aquesta ocasió vam instaurar un pla de rehabilitació previ a la cirurgia, enfocat a evitar sobrecarrega a l’esquena i potenciar la força del quàdriceps:
- Radiofreqüència Indiba i làser: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
- Teràpia manual: La teràpia manual ens serveix tant per detectar qualsevol alteració com per obtenir informació i tractar moltes patologies. A CRAR ensenyem exercicis concrets de massatge als cuidadors perquè puguin fer-los a casa a les rutines de rehabilitació. La implicació de les famílies és imprescindible per aconseguir una bona evolució dels pacients.
- Hidroteràpia en cinta sub-aquàtica: L’aigua presenta una sèrie de propietats de les que deriven els seus efectes terapèutics sobre el pacient. Produeix enfortiment de la musculatura, augment de la ressistència muscular, increment de la ressistència cardiovascular, millora de l’arc articular, major agilitat, reducció del dolor i sensació de benestar.
- Electroestimulació: electrodes col.locats a la pell on administrem impulsos elèctrics que provoquen contraccions musculars.
- Cinesiteràpia passiva i activa per ajudar a recuperar el control neuromotor EEPP: tractament mitjançant moviments de les extremitats. En el cas de la cinesiteràpia passiva, els moviments els realitza el veterinari rehabilitador. En la cinesiteràpia activa, el pacient està involucrat en la tasca voluntària de realitzar la contracció muscular i/o moviment corporal. Aquest tipus de teràpies milloren l’arc de mobilitat actiu i passiu, la massa/força/ressistència muscular, la propiocepció, l’equilibri, la coordinació, la ressistència cardiovascular. A més, ajuden a reeducar la marxa i afavoreixen la pèrdua de pes.
Gràcies a la teràpia de rehabilitació, no només va desaparèixer la coixesa, sino que la rótula no va tornar a luxar-se. Els resultats van ser tant bons que la familia de Molly amb el traumatòleg van pactar cancel.lar la cirurgia.
