Cas realitzat per Marina Gonzalo Morata, veterinària rehabilitadora de CRAR

Avui al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem compartir el cas de Nina, una gossa teckel ¿A veure si endevineu quina patologia neurològica va patir? ¡Exacte! Una hèrnia discal.

Nina, gossa femella de 9 anys, com bona teckel, va ser diagnosticada d’hèrnia discal pels companys de Hospital Veterinari Montjuic.

Nina va  presentar-se a consulta amb paraparèsia no ambulatòria de forma aguda. Després de realitzar-hi ressonància magnètica i TC es va trobar:

  • Una hèrnia discal tipus Hansen I a nivell de L1-L2 lateralitzada a la dreta.
  • Una hèrnia discal de petit tamany cronificada a nivell de L2-L3 esquerre.

Per aquest motiu l’equip de neurologia de HV Montjuic van entrar a quiròfan urgentment per realitzar hemilaminectomia L1-L2 dreta i fenestració discal de T13-L1 i L1-L2.

Un cop Nina va rebre l’alta hospitalària li van recomanar iniciar teràpia de rehabilitació postquirúrgica al nostre centre.

Primera valoració funcional

  • Examen físic general: condició corporal 4/9
  • Examen neurològic: paraparèsia no ambulatòria, marxa de genolls, estat mental normal, parells cranials normals, resposta propioceptiva absent bilateralment a extremitats posteriors, reflexes espinals mantinguts a ambdues extremitats posteriors. Mobilitat de la cua mantinguda.
  • Dinàmica: els propietaris treuen a Nina a passejar amb un arnes posterior, es col·loca bé per orinar i defecar. No es grata orelles.
  • Estàtica: postura asseguda, es manté un segon en standing, major to muscular a extremitat posterior esquerre que dreta.
  • Examen ortopèdic: normal.

Objectius del tractament de rehabilitació

  • Control dolor/inflamació.
  • Enfortiment musculatura.
  • Millorar postura en estació i la seva incorporació a la marxa.
  • Afavorir plasticitat neuronal.

Pla de rehabilitació

El pla de rehabilitació va consistir en 2 sessions setmanals, les primeres setmanes, i després sessions més espaiades fins aconseguir l’alta de manteniment a casa. Es va pautar:

Es van instaurar rutines de rehabilitació neurològiques per casa, uns 5-10 minuts diverses vegades al dia, massatges, i es van recomanar modificacions de l’ambient per ajudar a mantenir esquena recte i millorar la postura.

Aquestes rutines són una part important de la rehabilitació passiva en aquest tipus de casos, són exercicis senzills que comentem sempre en les primeres visites, com les mobilitzacions passives i estimulació neurològica amb diferents estímuls.

Evolució

En el següent vídeo volem ensenyar-vos l’evolució de Nina durant el tractament de fisioteràpia postquirúrgica de la seva hèrnia discal, des del moment que arriba a CRAR fins que finalitza les 12 sessions de rehabilitació.

  • L’exploració neurològica ha millorat: paraparèsia ambulatòria molt lleu, reaccions posturals presents bilaterals, hemisalt present a extremitat posterior esquerre i molt lent a la dreta.
  •  Quan camina a pas ràpid s’observa bona coordinació, tot i que hi ha un escurçament a la fase de vol, sobretot a extremitat posterior esquerre.
  • No hi ha dolor del raquis.
  • Bon control d’esfínters.
  • Fa els exercicis a casa sense problema i quan van de passeig en pla aguanta fins 1 hora seguida.

Les lesions medul·lars, com el cas de la Nina i la seva hèrnia discal, són una de les principals patologies tractades als centres de rehabilitació veterinària a Estats Units, Canadà i Europa, no obstant, a Espanya encara falta feina divulgativa del beneficis de la fisioteràpia.

La fisioteràpia augmenta la perfusió tissular, que afavoreix la reconnexió de la transmissió de les senyals nervioses que s’han vist afectades per les lesions espinals. Després d’una hemilaminectomia és important, a més d’un bon control del dolor del pacient, promoure el retorn de la funció motora i mobilitat, respectant en tot moment el repòs d’activitat intensa.