Cas realitzat per Marina Gonzalo Morata, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar d’una complicació de les fractures de fèmur en animals joves que no rep la suficient atenció: la contractura del quàdriceps.
Les fractures de fèmur representen el 45% del total de fractures, i són bastant freqüents en animals joves, on es donen fractures a nivell proximal i distal, a diferencia d’animals de més edat, on se solen produir fractures metafisàries i diafisàries.
Les fractures en animals joves
El 50% de fractures de gossos i gats es donen en animals joves. Entenem per animal jove aquell que els seus cartílags estan en creixement actiu.
Aquests animals necessiten que tinguem unes consideracions especials, relacionades amb les particularitats de l’esquelet i adaptar les tècniques d’osteosíntesis a elles.
Hi ha dos fases importants en el creixement que determinen diferències estructurals a l’os:
- Una primera fase fins els 5 mesos aproximadament, on les corticals són més fines, hi ha major esponjosa metafisària que avarca gran part de l’os , i un periosti gruixut que dona suport mecànic i proporciona gran aport vascular durant la cicatrització.
- Una segona fase que va dels 5-6 mesos fins finalitzar l’activitat de les fisis.
Altres particularitats dels animals joves
- El seu esquelet està en un estat anabòlic que fa que la cicatrització sigui més ràpida.
- La fisis i la zona metafisària tenen una debilitat estructural que fa que davant d’un traumatisme epifisari es fracturin amb més facilitat.
- Els tendons i lligaments de les articulacions adjacents tenen una capacitat de carga entre 2 i 5 vegades superior.
- El cartílag és 8 vegades més dèbil que l’os.
- Els ossos són més elàstics que els d’un animal adult degut a que són més porosos i tenen un major nombre de canals de Havers. Això fa que siguin més resistents a les fractures i per aquest motiu ens trobem amb fractures simples habitualment.
- Són més plàstics i poden deformar-se, el que porta que després d’una reducció no s’aconsegueixi un resultat igual a la forma original.
Tot això fa que sigui molt important el diagnòstic i tractament ràpid, no superior a 96 hores.
L’escurçament de l’extremitat pot ser una conseqüència més o menys destacable, depenent de l’edat de l’animal, però una greu complicació freqüent de les fractures de gossos i gats joves és la contractura fibròtica del quàdriceps.
Aquestes característiques fan que la osteosíntesis s’ha d’adaptar a les particularitats mecàniques i biològiques, especialment durant els primers 6 mesos d’edat.
Com es produeix la contractura del quàdriceps?
La poca carga sobre aquella extremitat després de la cirurgia te com a conseqüència l’adhesió entre el múscul quàdriceps i el callo ossi de la fractura, que porta a una anquilosis i hiperextensió progressiva de l’articulació del genoll.
Els factors de risc són:
- Edat: animals immadurs (3-5 mesos d’edat) amb fractura femoral distal o diafisària mitja.
- Abordatge quirúrgic agressiu amb un maneig inadequat dels teixits tous.
- Fallo en l’estabilització de la fractura.
- Extensió prolongada a causa de dolor o fixació externa, com per exemple la col·locació de fèrules.
- Infecció protozoaria en animals joves (toxoplasma o Neospora spp.)
La prevenció és primordial, sense una intervenció temprana, els canvis poden arribar a ser irreversibles.
Com diagnostiquem una contractura del quàdriceps?
El diagnòstic es realitza mitjançant la historia i l’examen físic.
Els signes clínics que veiem són:
- Cuixesa severa del membre posterior.
- Rigidesa de l’extensor del membre posterior.
- Inhabilitat o reducció de l’habilitat de flexió del genoll i corvejó.
- Múscul quàdriceps atrofiat i dur, amb atròfia concurrent dels músculs de la cuixa.
- També podem trobar-nos amb ròtula elevada o luxada medialment, subluxació coxo-femoral.
- I en casos extrems, Genu recurvatum.
Quin és el tractament de la contractura del quàdriceps?
El tractament dels pacients amb contractura de quàdriceps dependrà del temps passat des de la lesió i la cirurgia, i de la maduresa de la contractura.
Si han passat més de 3-4 setmanes el tractament es basarà en cirurgia i rehabilitació agressiva. Però hem de tenir en compta que la progressió de la contractura és més ràpida en animals joves, pel que en aquests casos el tractament quirúrgic s’hauria de realitzar de forma més temprana.
L’opció quirúrgica passaria per l’extracció de l’implant i resolució de les adherències, tot i que el pronòstic no és massa bo.
Es per això que el tractament més efectiu és la prevenció de l’aparició d’aquesta complicació mitjançant:
- Tècnica quirúrgica delicada.
- Maneig del dolor adequat.
- Iniciar tractament de rehabilitació ràpid després de la cirurgia.
La rehabilitació ha de dur-se a terme per personal especialitzat, perquè els propietaris solen realitzar els exercicis de forma incorrecta o no amb la freqüència adequada.
En animals joves hem de tenir en compte que les teràpies físiques poden desencadenar un tancament prematur de les línies de creixement, pel que durant l’aplicació de les diverses teràpies s’han d’evitar les zones articular.
Tractament de rehabilitació per la contractura de quàdriceps
Aprofitarem el cas de Crocket, un bulldog francès de 3 mesos amb fractura de fèmur, per explicar-te el tractament de rehabilitació per la contractura de quàdriceps.
Crocket es va fracturar el fèmur (fractura obliqua) mentre jugava amb un altre gos. Se li va realitzar un embenat Robert-Jones fins el dia de la cirurgia.
La Clínica Veterinària Tot Animals va realitzar la cirurgia, on van haver de desfer el principi de callo ossi i contractura de quàdriceps, van col·locar una placa amb 6 cargols i un cerclatge.
Primera valoració de Croket i objectius
Quan el vam visitar a CRAR presentava contractura de quàdriceps lleu i i disminució marcada de ROM en flexió, amb dolor a la palpació caudal del fèmur i dels músculs isquiotibials.
Els nostres objectius principals van ser evitar la progressió de la contractura del quàdriceps, millorar la flexió de l’articulació del genoll i reeducació postural i de la marxa.
Pla de rehabilitació de Croket
- Primer de tot, vam començar amb 2 sessions setmanals d’INDIBA i làser. És important començar amb modalitats de tractament per controlar el dolor, la cicatrització i la regeneració de teixits.
- Durant el temps que el Croket no podia recolzar, per corretgir l’atròfia muscular vam fer servir EMS, electroestimulació passiva.
- La càrrega precoç en aquella extremitat és especialment important, així com exercicis suaus i passius del ROM per tal de mantenir la funcionalitat articular. Per aixó, com a rutines per casa li vam pautar passejos de 5 minuts per afavorir la carga de pes a l’extremitat afectada, però sense deixar-lo suelto, jugar o baixar i pujar escales…
- Poc a poc vam afegir exercicis de cinesiteràpia activa i cinta subaquàtica. Exercicis tipus sentar-se i aixecar-se (esquats) i el circuit cavaletti promouen activament la flexió de l’articulació del genoll.
- Els exercicis de ROM i massatges es van realitzar durant setmanes, per prevenir la fibrosis/contractura i mantenir l’elasticitat i mobilitat de la musculatura i dels teixits adjacents.
- Els exercicis d’estabilització els vam fer servir amb precaució (rebot, canvis de pes…) i sempre els evitem si hi ha risc de caiguda.
De mica en mica vam poder progressar, augmentant el temps d’activitat física, però sempre realitzant moviments adequats, evitant saltar, joc actiu, etc.
En un mes i mig de tractament de rehabilitació els objectius que havíem establert amb Croket ja s’havien complert.
