Cas realitzat per Eva Vidal, veterinària rehabilitadora de CRAR
El cas que compartim aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona és el de Belty, gossa femella creuada de 5 anys que va patir una luxació de tars traumàtica.
L’articulació del tars s’estabilitza gràcies a una complexa xarxa de petits lligaments que uneixen els seus diferents ossos. La luxació i subluxació tarsocrurals normalment són conseqüència d’un traumatisme greu, com un accident de trànsit, i solen anar acompanyats de fractura mal·leolar, ruptura del lligament col·lateral i lesió per cisallament o “Shearing injury”. Els lligaments medials solen ser els més afectats, a causa que suporten més estrès a causa del lleuger valgus postural de l’articulació del tars.
(Fossum, 2009; Tobias & Johnston, 2012)
Com a conseqüència d’un atropellament Belty va patir lesions a la zona del tars de l’extremitat posterior esquerre:
- Esquinçament de la pell amb visualització de tendons i os.
- Abrasió del maleol lateral.
- Inestabilitat per pérdua del lligament colateral.
A l’Hospital Veterinari Molins van procedir a realitzar cirurgia reconstructora.
- 4 cargols del 2’7, 3 volanderes, sutura nylon del 1 i cerclatge del 0’7.
- Fixadors externs transarticulars amb 3 agulles.
Els fixadors externs es van retirar al cap de 2 mesos, tot i que radiogràficament semblava tot correcte l’evolució de Belty no va ser bona. Presentava molta inflamació per una possible infecció, va fer adherències al calcani amb el tendó flexor digital, contractura del quàdriceps, isquis i gastroctemi degut a no recolzar mai l’extremitat…
Després de 3-4 mesos en els que Belty continuava amb coixera sense recolzament i la ferida sent un focus d’infecció i dolor, els seus cuidadors es van arribar a plantejar l‘amputació de l’extremitat afectada.
El servei de fisioteràpia de L’Hospital Veterinari Molins va decidir referir-nos el cas per complementar el treball que havien iniciat ells.
Primera valoració funcional
- Examen neurològic: normal
- BCS: 5/9
- Dinàmica: coixera 6/6, rigidesa lumbar al trot. S’aixeca i s’asseu de forma autònoma fent servir només EPD.
- Estàtica: falta completa de recolzament de l’extremitat posterior esquerre, hipertrofia de l’extremitat posterior dreta i terç anterior. Perimetria EPD 37cm i EPI 32cm. Engruiximent càpsula articular del tars esquerre amb limitació mecànica de la flexió. Limitació extensió maluc i genoll extremitat esquerre amb lleu escurçaments dels músculs flexors. Presentava molta tensió a músculs adductors de l’EPI. Trigger points a tríceps bilaterals.
Objectius
- Controlar dolor i inflamació.
- Reeducació postural i de la marxa.
- Controlar canvis compensatoris: esquena, EPD, EAD.
- Afavorir trofisme muscular.
Pla de rehabilitació
En el cas de Belty vam realitzar un total de 6 sessions, a raó de 1 cop per setmana, després vam passar a realitzar sessions cada 15 dies.
Les teràpies de rehabilitació veterinària que vam fer servir van ser:
- Radiofreqüència INDIBA: vam treballar la musculatura de l’extremitat per relaxar-la i donar-li més flexibilitat. D’aquesta manera, vam afavorir un correcte i complet moviment de l’extremitat perquè pugues tornar a recolzar-la amb la màxima normalitat possible.
- Teràpia manual: aprofitant l’aplicació de la radiofreqüència vam realitzar mobilitzacions passives de les articulacions de l’extremitat afectada per millorar-ne el rang de mobilitat. Així, també, activàvem el linfonode popliti per ajudar a disminuir la inflamació del tars.
- Cinesiteràpia activa amb circuits cavaletti.
- Hidroteràpia en cinta subaquàtica.
Com és habitual en els casos que tractem, vam instaurar rutines de rehabilitació a casa, que tenen un paper molt important en el tractament i la bona evolució dels pacients.
Evolució
En el vídeo pots veure l’evolució de Belty durant el tractament de fisioteràpia postquirúrgica de la seva luxació de tars.
- Ha millorat el to muscular.
- Control del dolor i de la inflamació del tars.
- Recolza l’EPI en el 70% de les situacions, només aixeca una mica quan corre.
La immobilització de l’articulació després de la cirurgia afavoreix la regeneració i la formació de teixit fibrós. Es recomana limitar l’activitat a passejos amb corretja i rehabilitació física específica durant 6 setmanes, després de retirar la fèrula i/o embenat s’ha de tornar gradualment a la normalitat durant 6 setmanes més.
Encara es desconeix quant es triga a cicatritzar un lligament, pot necessitar fins a un any, i no acabar de recuperar del tot la seva capacitat de tensió.
El que sí se sap és que una mobilització passiva i un recolzament parcial durant les primeres fases de la regeneració lligamentosa resulta en una regeneració més ràpida i un millor alineament anatòmic de les fibres de col·lagen.
(Fossum 2009, Levine & Millis 2014, Basas 2018, Olmstead, 1995).
