Cas realitzat per Marina Gonzalo Morata, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem parlar d’una de les patologies més freqüents del sistema nerviós a medicina veterinària: la malaltia de disc intervertebral.
En aquest article us presentarem el cas de Clark, un gos mestís de 12 anys amb IVDD multifocal i antecedents de cirurgia d’hèrnia discal cervical feia un any.
Però abans repassarem tot el que has de saber sobre les patologies discals.
Malaltia de disc intervertebral en gossos: una visió general
La malaltia del disc intervertebral (IVDD: intervertebral disc disease) engloba una sèrie de patologies que poden donar-se en el disc intervertebral, que es resumirien en:
- Herniació del disc intervertebral amb signes clínics o no.
- Degeneració del disc intervertebral sense herniació.
L’extrusió discal suposa el 2% de totes les malalties del gos.
L’hèrnia discal sol estar precedida, en major o menor mesura, d’un procés de degeneració de disc intervertebral. Aquesta degeneració es produeix de manera natural amb l’edat, però també està influenciat per la genètica de l’individu i accelerada per la pressió de les forces biomecàniques que hagi rebut el disc intervertebral.
Durant aquest procés degeneratiu es produeix una metaplàsia condroide, on les cèl·lules de la notocorda del nucli pulpos són substituïdes per condròcits que generen fibrocartílag. Això provoca fissures en l’anell fibrós i indueix a l’esclerosi de la placa terminal alterant el funcionament normal del disc intervertebral. Quan la funció del disc s’altera per complet és quan es produeix l’herniació, el material s’extrueix en les hèrnies agudes o es protueix en les hèrnies cròniques, danyant i comprimint la medul·la espinal, i causant dolor i dèficits neurològics.
S’ha identificat un retrogén, el FGF4, com a impulsor d’un procés degeneratiu prematur, incrementant en 50 la magnitud de risc de patir hèrnia discal. Races com el teckel presenten una prevalença extremadament elevada d’aquesta variant.
Signes clínics i símptomes de la malaltia de disc intervertebral
Els signes clínics conseqüència d’una hèrnia discal varien des de dolor paraespinal fins a paraplegia amb pèrdua de sensibilitat dolorosa profunda.
Els signes poden tenir un començament agut o subagut i poden causar un deteriorament progressiva o estabilitzar-se en 24-48h seguit d’una millora depenent del grau de compressió i la posterior extrusió del disc.
Diagnòstic en malaltia de disc intervertebral
Les radiografies de columna poden mostrar evidències de degeneració del disc (calcificació del nucli) i poden mostrar signes d’hèrnia (estrenyiment de l’espai intervertebral, opacificació del forat intervertebral).
El diagnòstic definitiu sol s’estableix mitjançant:
- Ressonància magnètica (RM): és una prova específica i sensible, i pot donar informació de valor pronòstic.
- Tomografia axial automatitzada (TAC): és efectiva per al diagnòstic d’hèrnies discals mineralitzades, però no pot identificar les hèrnies de teixit tou sense mielografia.
- Mielografia: ens dona una visualització directa precisa de la lesió, però és un procediment invasiu que implica la inserció d’un contrast a l’espai subaracnoideu al voltant de la medul.la espinal que pot comportar riscos d’infecció o reaccions al·lèrgiques al contrast.
Tractament malaltia del disc intervertebral
El tractament quirúrgic de l’hèrnia discal es recomana en els casos que existeixi una compressió òbvia de la medul·la espinal, no obstant això, hi ha molts tipus d’extrusió aguda del disc i alguns no estan associats a compressió:
El tractament de les hèrnies discals té 4 objectius:
- Eliminar la causa del dany medul·lar primari (material discal herniat) quan sigui possible. En general, els gossos no ambulatoris es beneficien de la cirurgia descompressiva, però quan els signes són menys intensos pot ser més beneficiós el maneig conservador.
- Reduir el dolor paraespinal agut produït per la inflamació, compressió de meninges i arrels nervioses.
- Prevenir el dolor d’origen neuropàtic que pot romandre de manera crònica després d’una hèrnia discal.
- Prevenir la lesió medul·lar secundària i afavorir la recuperació de la funció motora. Per a això has de prestar especial atenció a:
- Mantenir la perfusió medul·lar afavorint l’aport d’oxigen i nutrients. Evitar la producció de radicals lliures d’oxigen. Els fàrmacs antagonistes dels receptors NMDA poden ser una bona opció per a ajudar a evitar la excitotoxicitat generada pel glutamat, a més d’ajudar a la prevenció del dolor neuropàtic.
- Evitar els mecanismes de la inflamació. Existeix una àmplia controvèrsia entre l’ús de glucocorticoides o antiinflamatoris no esteroidals per al dany medul·lar agut. Els últims estudis recomanen utilitzar AINEs i no els glucocorticoides.
El maneig del pacient amb alteració del moviment és important per a evitar complicacions secundàries com les úlceres per decúbit, lesions de la pell per orina o femta, atelèctasis pulmonars, pneumònies per aspiració, infeccions urinàries o fallada renal.
Tractament de rehabilitació per a la malaltia de disc intervertebral
El tractament de rehabilitació pot beneficiar en tot tipus de malaltia de disc intervertebral, marcant una diferència en el pronòstic del pacient.
Per això, després d’una cirurgia d’hèrnia discal és de vital importància iniciar un pla de rehabilitació el més aviat possible.
Inclús quan el pacient encara està prostrat es pot realitzar rehabilitació passiva, com a moviments articulars i massatges per a mantenir el rang de moviment articular i la integritat dels cartílags articulars, a més de minimitzar la fibrosi muscular i mantenir així l’elasticitat muscular.
Una vegada ja superat el període de repòs, es podrà iniciar un pla de rehabilitació complet.
Utilitzarem el cas de Clark, un gos mestís de 12 anys referit d’Hospital Veterinari Anicura Glories per explicar-t’ho.
Clark va ser operat d’una hèrnia discal cervical en C5-C6 al març de 2022 i actualment patia de malaltia de disc intervertebral (IVDD) multifocal amb mínima compressió en L5-L6 i L6-L7, a més d’artrosi coxofemoral esquerra.
Pla de rehabilitació de Clark
En aquest cas, ens van referir a Clark per a realitzar un maneig conservador de la IVDD, tractar el dolor i millorar la marxa.
Vam instaurar un pla de rehabilitació setmanal, i vam anar espaiant les sessions fins les sessions de manteniment actuals cada 3 setmanes:
- Radiofreqüència Indiba i làser: Indiba per bioestimulació i regeneració de teixits al raquis i a les cervicals, i làser pel control de la inflamació i dolor a la columna. Aquestes teràpies augmenten el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
- Teràpia manual: La teràpia manual ens serveix tant per detectar qualsevol alteració com per obtenir informació i tractar moltes patologies. A CRAR ensenyem exercicis concrets de massatge als cuidadors perquè puguin fer-los a casa a les rutines de rehabilitació. La implicació de les famílies és imprescindible per aconseguir una bona evolució dels pacients. En el cas de Clark els massatges van ajudar a relaxar la columna i les articulacions.
- Hidroteràpia en cinta sub-aquàtica: L’aigua presenta una sèrie de propietats de les que deriven els seus efectes terapèutics sobre el pacient. Produeix enfortiment de la musculatura, augment de la resistència muscular, increment de la resistència cardiovascular, millora de l’arc articular, major agilitat, reducció del dolor i sensació de benestar. Aquesta teràpia ens va ajudar a acabar de recolzar bé totes les extremitats.
- Electroestimulació: elèctrodes col·locats a la pell on administrem impulsos elèctrics que provoquen contraccions musculars. Vam fer-la servir a isquiotibials de l’extremitat posterior esquerre per guanyar to muscular.
- Cinesiteràpia passiva i activa per ajudar a enfortir el core i fer escalfaments: aquestes teràpies es basen en moviments de les extremitats. En el cas de la cinesiteràpia passiva, els moviments els realitza el veterinari rehabilitador. En la cinesiteràpia activa, el pacient està involucrat en la tasca voluntària de realitzar la contracció muscular i/o moviment corporal. Aquest tipus de teràpies milloren l’arc de mobilitat actiu i passiu, la massa/força/resistència muscular, la propiocepció, l’equilibri, la coordinació, la resistència cardiovascular. A més, ajuden a reeducar la marxa i afavoreixen la pèrdua de pes.
Gràcies a la teràpia de rehabilitació, Clark no mostra coixesa al caminar i pot realitzar 3 passejades de qualitat al dia d’entre 15 i 30 minuts.
Bibliografía:
Congreso AVEPA-SEVC 2022. Tipos de Hernia discal y manejo. Araceli Gamito Gómez
Congreso AVEPA-SEVC 2019. Actualización sobre la enfermedad del disco intervertebral. ¿Qué nos ha enseñado esta última década? Natasha Olby.
