Cas realitzat per Eva Vidal, veterinària rehabilitadora de CRAR

Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència,  especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona volem compartir un cas de neuropatia ciàtica que vam tractar amb neuroplasticitat. És un d’aquells casos que amb molta paciència i dedicació aconsegueixes resultats, per això t’animem a que continuïs llegint i ho vegis amb els teus propis ulls.

Mia era una gossa femella de Staffordshire esterilitzada de 3,5 anys d’edat que va ser atropellada. A l’accident va patir un politraumatisme pèlvic amb: hematoma a L6-L7, luxació sacroilíaca esquerre, fractura sacro S1 amb mala alineació S1-S2, fractura de pubis e isquion bilateral.

A l’Hospital Anicura Ars Veterinària van decidir realitzar cirurgia de columna per eliminar hematoma i evitar compressió medul.lar, i reconstrucció quirúrgica de maluc.

Després de la cirurgia la funció motora i sensibilitat del nervi femoral, que anteriorment estaven afectades, es van recuperar, però el nervi ciàtic no tenia funció motora ni sensorial. En conseqüència, l’extremitat posterior esquerre era afuncional ja que es generava un moviment erràtic.

Mia, per compensar el problema de l’extremitat posterior esquerre, estava sobrecarregant l’extremitat contralateral, que feia uns anys havia estat operada de trencament de lligament creuat.

Davant el dubte de la gravetat de la lesió al nervi ciàtic, no sabien si hi havia una secció completa o parcial, i tenint en compte que el genoll dret estava predisposat a patir artrosis, van decidir remetre’ns el cas per realitzar teràpia de rehabilitació.

Anem a repassar la classificació en 3 nivells del dany nerviós:

Neuropràxia: és el dany menys sever del nervi ja que amb tractament adequat es pot revertir.
Axonotmesis: el teixit connectiu està intacte però els axons es troben parcialment destruïts. El nervi presenta falta de funció motora, dolor i incapacitat d’estirar l’extremitat. Molt freqüentment s’observa atròfia muscular.
Neurotmesis: és el dany més greu i moltes vegades irreversible. Es dona una destrucció total dels axons i el teixit connectiu.

El temps de recuperació d’una neuropràxia pot portar d’hores a mesos, una axonotmesis necessita mesos i en el cas d’una neurotmesis la recuperació no és possible sense cirurgia.

Per poder diferenciar en quin nivell de neuropatia es troba el pacient, ens basarem en la presència o no de reflexes i dolor superficial. A més, podem realitzar electromiografies i estudis de conducció nerviosa per avaluar el grau de la lesió i poder predir la recuperació.

Primera valoració funcional

  • Estàtica: En estació, de vegades, recolzava una mica de pes a EPI, cua amb tendència a lateralitzar cap a l’esquerra amb lleu hipotonia d’aquell costat, resistència mobilització dorsal de la cua i molèstia a l’extensió maluc esquerre. Mobilitzacions cervicals i de les extremitats anteriors sense anormalitats. Hipotonia músculs flexors genoll, mantenia to en extensors genoll i flexors maluc. Engruiximent càpsula articular genoll EPD, calaix + EPI per hipotonia muscular. Edema i inflamació subcutània al voltant pelvis esquerre. No dolor TL.
    • Perimetria:  EPD 30cm i EPI 28,5cm
    • Goniometria: ROM complet.
  • Examen neurològic: Estat mental alerta, respostes posturals absents a EPI i presents a EPD. Reflexes espinals presents a EPI però disminuïts. Sensibilitat mantinguda en dit II a EPI. Presència reflexa perineal. Vam col.locar EMS al recorregut del ciàtic a nivell panicular i vam obtenir contracció muscular.

Objectius

  • Control de dolor i inflamació (maluc EPI)
  •  Control canvis compensatoris.
  •  Millorar control neuromotor EPI.
  • Augmentar trofisme muscular de l’EPI.

Pla de rehabilitació

La recomanació en aquest cas va ser començar amb 2-3 sessions setmanals de làser, electroestimulació, cinesiteràpia passiva i activa.

Les teràpies de rehabilitació veterinària que vam fer servir van ser:

  • Làser / radiofreqüència: augmenta el metabolisme dins de la cèl·lula, millorant el transport de nutrients a través de la membrana cel·lular. A més, s’incrementa la producció d’energia cel·lular (ATP), generant una cascada d’efectes beneficiosos, amb augment de la funció i salut cel·lulars.
  • Cinesiteràpia activa: tractament mitjançant moviments actius, que involucra el pacient en la tasca (voluntària) de realitzar una contracció muscular i/o moviment corporal. Entre ells estan els circuits cavaletti i altres exercicis de reeducació postural.
  • Electroestimulació:  electrodes col.locats a la pell on administrem impulsos elèctrics que provoquen contraccions musculars.

Com és habitual en els casos que tractem, vam instaurar rutines de rehabilitació i neuroestimulació a casa. És imprescindible la implicació dels tutors en aquestes rutines per aconseguir una bona evolució dels pacients.

Evolució

Després de varies setmanes no havia hagut cap evolució, ni la mobilitat ni la sensibilitat s’havien recuperat. Molt probablement la funcionalitat del nervi ciàtic no es restabliria i per això ens vam centrar en el nervi femoral i la neuroplasticitat.

El múscul més important que innerva el nervi femoral és el quàdriceps, gràcies al qual Mia podia estendre l’extremitat i carregar pes quan estava correctament col·locada en estació, però com que els músculs que “contrarestaven” la seva força no presentaven funció motora (ja que estaven innervats pel nervi ciàtic), el quàdriceps estava constantment activat.

Per aquest motiu el nou objectiu va ser modular l’activitat del nervi femoral, gràcies a la neuroplasticitat, de manera que els músculs innervats no estiguessin constantment en contracció, sinó que permetessin relaxar-contraure per aconseguir un moviment eficaç i un pas funcional. 

  • Teràpia manual i làser a la zona de la fractura per evitar restriccions de moviments a la maluc i zona sacropèlvica que li poguessin dificultar mantenir una posició més fisiològica.
  • Cinta terrestre (assistida) per reeducar la marxa, és a dir, aprofitar la neuroplasticitat per modular l’activitat del nervi femoral i aconseguir una marxa el més funcional possible
  • Corrector propioceptiu per mantenir els dits estesos i evitar lesions per arrossegament.

La Mia segueix venint 2 cops per setmana per seguir amb la seva rehabilitació i aconseguir que millori tot el possible, assumint que hi ha dèficits que no podrà recuperar, però que no li siguin un impediment per fer vida normal i limitar al màxim possible la sobrecàrrega de l’altre extremitat posterior. 

En el vídeo pots veure amb els teus propis ulls l’evolució que ha tingut Mia fins a dia d’avui.

Què és la neuroplasticitat?

La neuroplasticitat  és la capacitat del cervell per reorganitzar els patrons de connectivitat neuronal, modificant tant la seva estructura física com la seva organització funcional.

El procés de neuroplasticitat provoca un reforç de les connexions neuronals ja existents i afavoreix noves interconnexions en resposta a experiències ambientals, estímuls sensorials i entrenaments cognitius.


Investigacions i assajos clínics han demostrat que la neuroplasticitat a medicina humana pot ser utilitzada per tractar lesions cerebrals traumàtiques, apoplexies, trastorns obsessiu-compulsius, trastorns de l’aprenentatge, dolor, alguns tipus d’esquizofrènia, TDAH, dislèxia i algunes altres afeccions. A medicina veterinària els usos més freqüents són recuperació de lesions neurològiques, com hèrnies discals, i traumatismes.