Cas realitzat per Eva Vidal López, veterinària rehabilitadora de CRAR
Aquest mes al blog de CRAR – Centre de Rehabilitació Animal de Referència, especialistes en fisioteràpia veterinària a Barcelona, us compartim un cas que exemplifica els beneficis de la quiropràxia o quiropràctica en el tractament del trencament de lligament creuat trencat.
Introducció
El trencament del lligament creuat és una de les patologies més freqüents que es troben els ortopedes veterinaris, a més de la principal causa d’artrosis degenerativa de l’articulació del genoll.
El tractament d’elecció d’aquesta lesió és la cirurgia, però, un cop el pacient ha sortit de quiròfan, encara podem fer molt per obtenir un millor resultat postquirúrgic i augmentar el benestar de l’animal.
La quiropràctica és la ciència que es dedica a la detecció, correcció i prevenció d’alteracions biomecàniques que poden interferir en el correcte funcionament del sistema nerviós, especialment aquelles alteracions que afecten la columna vertebral. Aquestes alteracions es poden corregir mitjançant manipulacions específiques anomenades ajustaments quiropràctics.
La quiropràctica a humana és àmpliament utilitzada, i cada cop està més integrada a la pràctica veterinària.
En aquest article et mostrarem el cas de Duna, una gossa de 10 anys operada de trencament de lligament creuat que va venir a CRAR i vam realitzar quiropràxia durant el seu tractament de rehabilitació.
Fisiopatologia del trencament del lligament creuat
L’articulació del genoll és l’articulació més tractada quirúrgicament pels ortopedes veterinaris. Les lesions més freqüents són el trencament del lligament creuat anterior i la luxació de ròtula, una patologia que sol acabar desencadenant el trencament del lligament..
El lligament creuat cranial (LCCr) és una de les principals estructures estabilitzadores en el genoll caní.
El trencament del lligament creuat cranial (RLCCr) té una etiopatogènia multifactorial i comporta una translació cranial de la tíbia en relació als còndils femorals distals durant la càrrega de pes perquè la musculatura flexora del genoll és incapaç de contrarestar la força de cisalla tibiofemoral.
Els canvis biomecànics generats per la RLCCr repercuteixen en altres estructures anatòmiques alterant el seu correcte funcionament.
Per corregir aquesta alteració s’ha d’estabilitzar l’articulació femorotibial mitjançant cirurgia.
Cirurgia del trencament del lligament creuat
Existeixen diferents tècniques quirúrgiques, però una de les més utilitzades és la Tibial Plateau Leveling Osteotomy (TPLO).
Consisteix en una osteotomia radial de la tíbia a nivell de l’eminència intercondilar i generar una rotació. D’aquesta manera, es modifica l’angulació de l’altiplà tibial (TPA: tibial plateau angle) evitant la translació cranial, perquè la força de cisalla es transforma en una compressiva.
El TPA es redueix aproximadament 6.5°, encara que l’angulació necessària pot variar lleument entre individus.
Els factors que poden influenciar l’èxit de la cirurgia a llarg termini són:
- Correcta modificació del TPA.
- Aparició d’osteoartrosis.
- Possibilitat de RLCCr bilateral: el 40-60% dels gossos amb problemes de lligament creuat acabaran desenvolupant el mateix problema a l’altre extremitat.
Ha de tenir-se present que una rotació excessiva pot lesionar el lligament creuat caudal i la força compressiva generada pot lesionar el menisc medial.
Respecte a altres tècniques quirúrgiques, la TPLO sembla tenir major èxit a llarg termini amb millors recuperacions de la funcionalitat, a més de reduir probabilitats de meniscopatia.
Procés de rehabilitació del lligament creuat amb quiropràxia
Utilitzarem un cas clínic per mostrar-te els beneficis de la quiropràxia o quiropràctica en la recuperació postquirúrgica del trencament del lligament creuat.
Duna, gossa mestissa de 10 anys, va venir a CRAR 3 mesos després de realitzar-se una cirurgia TPLO per trencament del lligament creuat cranial de l’extremitat dreta en el seu veterinari Assis Veterinària Ciutat Vella.
Fa 2 anys va ser operada de l’extremitat posterior esquerre i es va recuperar bé, però aquesta vegada li estava costant.
Pla de rehabilitació de Duna
Com sempre, vam realitzar una primera visita a Duna on vam fer una valoració funcional de la seva situació:
Les alteracions biomecàniques causades per la RLCCr havien provocat un conjunt de subluxacions vertebrals i sacropèlviques que van comportar una disfunció del sistema nerviós manifestant-se a través de l’alopècia i un patró de marxa incorrecte.
Per aquest motiu vam decidir que en el cas de Duna la quiropràctica podia ser de gran utilitat, en combinació amb:
- Teràpia manual.
- Electroestimulació.
- Cinesiteràpia activa.
- Hidroteràpia en cinta sub-aquàtica: Forma part de la cinesiteràpia activa.
Relació entre disfunció neurològica i ajustos quiropràctics
Els canvis biomecànics generats per la RLCCr repercuteixen en altres estructures anatòmiques alterant el seu correcte funcionament.
Hi ha estudis sobre la relació entre disfunció neurològica i alteracions quiropràctiques, com per exemple la incontinència urinària o la prevenció d’espondilosi, encara que no l’alopècia específicament.
L’alopècia no-inflamatòria canina ha estat relacionada amb alteracions en el cicle del fol·licle pilós, però la patogènesi no ha estat completament descrita.
En medicina humana, encara que l’activació dels fol·licles pilosos tingui component simpàtic a través de la norepinefrina, l’alopècia amb origen en la innervació simpàtica sí s’ha identificat. La presència del sistema simpàtic en la pell ha estat àmpliament descrit, fins i tot amb potencials aplicacions clíniques, especialment en estructures circulatòries.
Els mètodes descrits per a mesurar el to simpàtic cutani són merament experimentals, així que no és possible de realitzar en clínica veterinària actualment.
El reflex simpàtic distròfic està descrit en humans després d’un trauma en una extremitat (fractura, cirurgia o altres lesions) implicant una vasoconstricció evident en la pell, entre altres alteracions.
Els bloquejos neuronals del tronc simpàtic poden solucionar aquests casos disminuint el to simpàtic.
Procés de recuperació de Duna amb quiropràxia
Els ajustos quiropràctics realitzats de manera periòdica durant 4 setmanes van permetre millorar la biomecànica i contribuir al correcte funcionament neuronal.
Al final del tractament, l’alopècia s’havia resolt i la marxa havia millorat.
El cas de Duna exemplifica els beneficis de la quiropràctica en el tractament de patologies ortopèdiques, perquè afecten la biomecànica de tot el cos alterant el bon funcionament neurològic.
Els ajustos quiropràctics permeten limitar o corregir aquestes alteracions biomecàniques, especialment en zones anatòmiques que mostrin canvis compensatoris derivats de la lesió primària.
Si vols conèixer més sobre la quiropràctica o quiropràxia pots revisar l’article que vam publicar al nostre blog.
Bibliografía
- Nanda i Hans 2019
- Shimada i altres 2020
- Nanda i Hans 2019
- Beer i altres 2018
- Schmutterer i altres 2022
- Jeong i altres 2021
- Thude 2015
- Trobi i Granhus 2021
- Müntener i altres 2012
- Childs i Sperling 2013
- Chen i altres 2020
- Sergeev i altres 1989
- Everett i altres 2017
- Badri i altres 2011
- Peters i altres 1988
